L'arquitectura nuclear

En aquesta secció sempre hem volgut descobrir aquells elements més interessants dels diversos patrimonis que es troben al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Sovint, un dels motius per a la patrimonialització dels elements és la seva edat. Però altres vegades el que destaca és la genialitat, ús o tècnica d’aquell conjunt arquitectònic, sense importar-nos gaire la seva vellesa –però sí la seva bellesa!

Per seguir sumant elements a l’equació, en el cas d’avui descobrim el llegat patrimonial de la central nuclear de Vandellòs I. Hi trobem la sorpresa o divergència de l’espai i ús que compleix el conjunt: una de les quatre centrals nuclears de la demarcació.

El reactor Vandellòs I, acabat l’any 1989 després d’un incendi en una de les turbines, el trobem actualment en procés de desmantellament. Va ser construït el 1967 i va començar a produir electricitat a partir del 1972, gestionat per l’empresa Hispanofrancesa d’Energia Nuclear SA (Hifrensa). Destaquem el nom de l’empresa, Hifrensa, ja que esdevindrà toponímia per al poblat que s’inaugurà el 1975 vinculat a l’activitat dels treballadors de la central i les seves famílies.

La conjuntura política, industrial i econòmica d’aquell moment –en ple desarrollismo– fou convergent per instal·lar, en gran part a casa nostra, un grup d’equipaments nuclears a la Península. Aquesta mateixa conjuntura i convergència també va ajudar a trobar els creadors d’aquestes noves instal·lacions. Potser fou l’esperit de modernitat, el desconeixement o, senzillament, el moment, però el fet és que el brutalisme casà immediatament amb aquest corrent. Antoni Bonet Castellana, arquitecte, urbanista i dissenyador, fou l’escollit per desenvolupar els diversos pavellons de la central, el reactor i sitja de barres de granit –un element que no acabà de materialitzar-se tal com Bonet Castellana havia dissenyat– i el poblat Hifrensa, que ja hem anomenat. El conjunt de Bonet Castellana ens recorda elements de l’arquitectura tradicional del Camp de Tarragona. No només per l’entorn natural que envolta la central, sinó també per elements i recursos semblants a l’arquitectura de les barraques o marges combinats amb els elements, recursos i materials més moderns i contemporanis d’aquell temps.

Un bon exemple de la tasca que s’està fent és la restauració de l’iglú on estava instal·lada l’estació meteorològica de la central –a la imatge–, guardonat als premis Bonaplata del 2022 en la categoria de restauració de béns immobles.

El procés de desmantellament de la central encara disposa d’alguns anys, temps que s’ha d’aprofitar per treballar per a la conservació –actualment part del conjunt resta inclòs al Docomomo i ha estat declarat bé cultural d’interès local –d’un dels darrers conjunts de colònia industrial del país i bon exemple del patrimoni industrial al Camp de Tarragona.