Massa graduació?

El mes de juny és el mes de les graduacions. Pares i mares, avis i àvies poden acumular diverses graduacions durant aquesta recta final de curs acadèmic, depenent dels descendents que tinguin. Les agendes del cap de setmana treuen fum. El qui escriu només ha viscut dues graduacions durant la seva vida d’estudiant: la de COU i la de la llicenciatura. COU ja no existeix –només aguanta la selectivitat, amb una salut de ferro, sobretot informativa– i ha mutat en segon de batxillerat, i les llicenciatures també han passat a millor vida i s’han convertit en graus. Precisament!

Les coses han canviat els darrers anys pel que fa a les graduacions. Es pot arribar als 17 anys havent viscut cinc graduacions, en casos extrems però reals: la de l’escola bressol, la d’infantil, la de primària, la d’ESO i la de batxillerat. I encara quedarà, si s’escau, la del grau universitari. No n’estem fent un gra massa? Hi ha com una fal·lera en la nostra societat per simbolitzar el tancament d’etapes acadèmiques.

Hi ha uns ritus bastant comuns en les graduacions, importats en general de l’altra banda de l’Atlàntic, possiblement fruit de l’enlluernament a través de la producció audiovisual procedent dels Estats Units. Diplomes, discursos, llàgrimes, balls amb llargs vestits de nit les noies i americana i corbata els nois...

En general impera a la nostra societat una certa pressa perquè els nostres infants i joves es facin grans cada cop més aviat, com si ser nen o nena fos una cosa dolenta, que cal abandonar com més aviat millor. Ho veiem en la manera de vestir, en l’ús de les noves tecnologies, en el món de l’esport... I també en aquest augment de les graduacions. Es localitzen ja importants focus de resistència enfront d'aquesta tendència, però som éssers gregaris i costa molt anar a contracorrent. El perill d’aïllament és molt alt.