El provincianisme del centralisme
La solució, sempre, és deixar que les societats es facin responsables del seu futur
QUAN HI VA HAVER EL REFERÈNDUM per la independència d’Escòcia, em va arribar a les mans l’article del músic de Glasgow Gav Prentice On being patronised. Un títol que no és fàcil de traduir, però que ve a significar ser tractat amb condescendència, des d’una posició de patronatge.
Prentice feia referència a l’argumentari anglès, que situava mentalment el poble escocès en una situació de necessària tutoria. (Perquè m’entengueu millor, les seves últimes afirmacions entre una vintena eren: “...Si li han dit que l’economia del seu país s’ensorrarà si no s’executa des de Londres. Si li han dit que el seu país és l’únic a la Terra incapaç de governar-se a si mateix. Llavors sap què és ser patronitzat [i faig servir aquí aquest vocable que no és català per dir el seu patronised ]”.)
Des de llavors, han estat moltes les ocasions en les quals m’ha vingut al cap aquest article perquè he detectat massa sovint la pràctica del patronatge a casa nostra. Es tracta d’un problema molt comú en les situacions en què hi ha posicions centralistes dominants que alimenten relacions centrípetes.
Definir províncies, i també vegueries, ja ho té, això, ho incorpora d’arrel: parts d’un país en les quals el poder central destaca els seus representants. Però el que fa del fenomen un problema és la dimensió: quan la regió de caràcter provincià té una dimensió social i econòmica prou gran, els temes d’impacte regional massa sovint no es resolen satisfactòriament amb la decisió d’un govern central.
Malauradament, en tenim molts exemples per enumerar a casa nostra, ens ho mirem com a comarques, com a vegueries o com a província. Dos de molts recents: la vinguda del conseller Comín per explicar el Pla Estratègic Sanitari 2016-2020 pensat per al Camp de Tarragona, i la del secretari d’Economia, Pere Aragonès, per “ presentar als agents econòmics i socials de la demarcació de Tarragona el pla d’acció de la RIS3CAT”.
I un altre de fa un parell d’anys: la desconsideració del govern català amb la feina feta per la societat ebrenca amb el Pla Estratègic per a l’Empresa i l’Ocupació de les Terres de l’Ebre. La solució, sempre, és deixar que les societats es facin responsables del seu futur, eliminar el provincialisme del centralisme, eliminar el patronatge.
