TERRA -NO SOMNIS-
Camp de tarragona 17/02/2021

La revolta de la generositat

RUTH TROYANO PUIG
2 min
“Cada correu ha sigut un filet de llum”, diu Albert Costa, copropietari de Vall Llach.

Www.ruthtroyano.catHi ha una línia molt fina entre la bellesa i el desastre. Entre el batec i el desassossec. La mateixa que ens fa creure que res es perd i tot es transforma. Al Celler Vall Llach fer vi ha sigut des dels inicis una aventura humana. La de respectar i bressolar ceps vells i pendents miraculosos, però essencialment de cuidar dones i homes d’ànima heroica. Un celler empeltat a Porrera, a l’epicentre de les revolucions social i enològica del Priorat, tossudament convençut que la qualitat del vi i la dignitat de qui treballa la terra han d’anar vinculades sempre. Va nevar i la poètica es va fondre en un esgavell. El Filomena s’emporta anyades de sacrifici i d’esforç. S’ensorra una teulada vella i adusta de l’edifici de La Final, però, entre les ruïnes de la nau on es vinifiquen i s’emmagatzemen vins, es revolta la generositat i el compromís.

“Dia vindrà que algú beurà a mans plenes/ l’aigua de llum que brolli de les pedres”, va presagiar Miquel Martí i Pol a Solstici. El dol es dilueix amb la rauxa solidària. “Fa 10 anys que soc al celler i el que m’he trobat ara és un retorn de bondat i d’agraïment de molta gent”, explica l’enòleg i copropietari Albert Costa. Reconeix que veure desfeta la nau ha sigut el cop més dur després de la mort del pare, però l’escalf d’amics, clients i distribuïdors ha reforçat la filosofia dels seus fundadors, Enric Costa i Lluís Llach, que és l’esperit social del projecte enològic. “La Final és casa de tots i totes les treballadores que han passat pel celler, de la meva família i de la família de molts veïns de Porrera. Està al cor de tots els amics que hem rebut aquests anys. Tots l’hem plorat, cadascú a la seva manera”, escriu Costa en una carta d’agraïment a qui els ha comprat vi sense saber si n’hi hauria. Miraculosament, s’han recuperat un 70% de les ampolles de les anyades 2017 i 2018. La sort de les tines que bressolaven vins del 2019 i el 2020 ha sigut desigual, però l’enòleg hi treu ferro: “Aquesta última campanya, amb el míldiu, ja vam perdre el 80% de la collita a la vinya”.

“Quan mirem La Final, encara ens commou, però n’hem après molt. La restaurarem i hi entrarem la verema del 2021”, afirma il·lusionat. La iniciativa www.reconstruimvallllach.cat els ha donat alè per mantenir els 15 llocs de treball, però essencialment per suportar els instants de tristesa infinita, que n’hi ha hagut. I mentre la burocràcia per refer la teulada avança, l’enòleg cultiva la idea de dedicar-li un vi: “La Final ens ha portat moltes alegries. Analitzarem el vi que hem recuperat de tines arrugades o el que ha estat en contacte amb les teules per assegurar-ne la qualitat. M’asseuré i pensaré si n’elaborem alguna edició especial”.

stats