Els temps són difícils per a tothom, els efectes del desenvolupament desordenat de la globalització, les crisis de governança a tots els nivells (amb dificultats polítiques a tots els països i encara més grans en el cas supranacional) i també la crisi mediambiental lligada al canvi climàtic antropogènic, ens cobreixen d’incertesa. Als catalans, se’ns hi afegeixen les derivades de la nostra crisi de relació amb l’estat espanyol. Es fa difícil vaticinar si ho hem vist tot ja, molt condicionats anímicament com estem tots, siguem partidaris o contraris d’opcions independentistes, per la dur realitat de tenir conciutadans compromesos amb el seu poble, líders polítics i cívics, en presó preventiva per la seva actuació com a tals.
En aquest context, difícil externament i internament, es fa més necessari que mai identificar valors i posicionaments essencials sobre els quals fonamentar el nostre desenvolupament com a societat integrada, com a poble. El repte no és només nostre; el tenen totes les societats del planeta. Per al poble català i per als diferents pobles d’Espanya és avui una mica més complicat, perquè s’han de recohesionar anímicament, i això només pot passar per una clara explicació mútua des de respecte i el reconeixement. Ho veig impossible des de la imposició, de qualsevol postura o posició. Per això, és important ara aquesta identificació de valors essencials, sobre els quals puguem construir el futur:
–Espanya està formada per pobles amb identitat pròpia, com explicita la Constitució vigent, que ha de resoldre la contradicció interna, sobre la qual s’edifica el conflicte, entre nació única i indivisible i identitats nacionals diverses.
–En qualsevol dels escenaris de futur del que avui defineix la realitat espanyola i catalana, el nostre veritable espai polític comú ha de ser Europa, que s’ha de constituir davant del món com a model de societat justa, que persegueix un desenvolupament intel·ligent, sostenible i integrador.
–Amb l’estadi de desenvolupament actual, només el coneixement pot aportar noves cotes de creixement com a societat; qualsevol altra opció conduiria o bé directament al decreixement o bé al creixement econòmic amb empitjorament global de condicions de vida.
