El Vendrell, l’Arcàdia penedesenca
Durant els anys 60 la capital del Baix Penedès va atraure nombrosos intel·lectuals i artistes
El VendrellDisfrutar de la vida i del paisatge, conèixer la gastronomia penedesenca i la vida de la pagesia en aquella època... Aquestes eren algunes de les principals ocupacions d’un grup d’intel·lectuals i artistes europeus que van trobar al Vendrell la seva particular Arcàdia ara fa prop de sis dècades.
L’Arcàdia és, segons els textos clàssics, un lloc utòpic on regna la felicitat, la senzillesa i la pau en un ambient idíl·lic i habitat per una població que viu en comunió amb la natura. Però, ¿com van arribar un grup de persones, més habituades a deambular pels carrers del barri de Montparnasse a París, als camps de vinya i oliveres del Penedès?
“Fenosa compra la casa del Vendrell l’any 1957 i comença a convidar amics seus a passar-hi l’estiu. I és en aquestes estades quan descobreixen la placidesa del territori”, explica Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel·les Fenosa.
L’arribada de l’escultor català al Vendrell va dur fins a aquesta part de Catalunya figures de prestigi internacional. Els primers convidats van ser Tristan Tzara, fundador del dadaisme; els anglesos Patience Gray i Irving Davis; els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París; els russos de Montparnasse; l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski; Cécile Éluard, filla del poeta Paul Éluard; la pianista Evelyne Dubourg i la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell la família del pintor Balthus.
A poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família D’Albis, de les fàbriques de porcellana de Llemotges; Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatre Prinzhorn; l’antropòleg Robert Jaulin; l’antiquari i llibreter Joan Gili; l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra i els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla.
Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Coma-ruga -amb la presència de la Vil·la Casals-, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonès esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa.
L’autopista trenca el paradís
Tota aquesta amalgama de persones procedents de diversos punts d’Europa van descobrir la seva particular Arcàdia a l’entorn del Vendrell. “El que troben aquí és un paisatge idíl·lic, per a ells és el paradís”, indica Garcia, que afegeix: “Eren uns outsiders que vivien al marge de tot. La seva dedicació era cultivar l’amistat i aprendre coses d’una cultura nova. La seva finalitat no era crear ni ser productius, venien a desconnectar i ser un més en aquesta terra”.
La solvència econòmica que tenien aquests artistes, pintors, escultors, editors i galeristes els va permetre dur aquest tipus de vida en un indret on passaven totalment desapercebuts.
Però arriba un dia en què aquesta Arcàdia es trenca. El fet que precipita l’abandonament d’aquest espai és la construcció de l’autopista AP-7. “Se’n van perquè quan comença la construcció de l’autopista i les infraestructures que hi estan vinculades es malmet aquell entorn únic”, explica Garcia.
Una ruta, un llibre i una exposició
Tot i aquesta marxa, encara es conserven moltes de les cases que aquests artistes europeus compren a la zona del Penedès. En aquest sentit, des de la Fundació Apel·les Fenosa s’està valorant la possibilitat de dissenyar un itinerari que lligui aquests habitatges i expliqui tant la importància històrica d’aquest fet com, també, la presència de personatges tan singulars com Tzara, Perucho o Ursula Schroeder.
Precisament, el llibre El Vendrell, platja de Montparnasse evoca la colònia d’intel·lectuals i artistes internacionals que va consolidar-se al Vendrell als anys seixanta, amb l’arribada de l’escultor Apel·les Fenosa i la casa del Portal del Pardo com a punt de partida.
En aquest volum, la Fundació Fenosa i l’Ajuntament del Vendrell han reunit descendents i familiars del grup d’intel·lectuals que es van fondre amb la costa vendrellenca per explicar com el paisatge els va influir i com ells, al seu torn, van aportar part de les seves vivències a un territori que encara no estava obert al turisme de masses. “Molts dels textos del llibre estan escrits pels fills d’aquests artistes”, indica Garcia. Paral·lelament, s’ha inaugurat una exposició sobre el mateix tema, que es pot veure a la Fundació Apel·les Fenosa fins al 30 d’agost.
Les altres Arcàdies catalanes
D’aquesta manera, a les colònies d’intel·lectuals cosmopolites que ha acollit la costa catalana, com les de Cadaqués, Tossa de Mar o Sitges, caldria afegir ara la del Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una primera florida quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals i una segona en els anys cinquanta i seixanta del segle XX. Per a Josep Miquel Garcia, “el del Vendrell és un cas inèdit, amb pocs exemples a la costa catalana”.
Aquest projecte il·lustra com va es va formar aquesta última generació i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, i posa llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori. Una història d’uns personatges universals que només volien ser un més en el seu particular paradís.
La Fundació Miró va estar a un pas del Vendrell
En el llibre El Vendrell, platja de Montparnasse, a més d’explicar les causes de l’arribada d’un nodrit grup d’intel·lectuals a la capital del Baix Penedès, també es desvela que la Fundació Miró va estar a punt d’ubicar-se al municipi penedesenc en lloc de Barcelona.
El director de la Fundació Apel·les Fenosa, Josep Miquel Garcia, explica que Perucho va proposar a Miró “reservar unes obres per fer una col·lecció pública al Vendrell”. En el llibre L’aventura dels llibres ho narra el mateix Perucho. Va fer la proposta a Miró i el va posar en contacte amb el llavors alcalde del Vendrell, Casimir Coll. Hi va haver una reunió entre ells dos l’octubre de 1967 després de la qual semblava que tot estava a punt. Finalment, l’amistat que unia Perucho, amb casa a Albinyana, i Miró no va ser suficient per portar l’obra de l’artista al Vendrell.
