MEDI AMBIENT
Camp de tarragona 21/08/2019

Els vigilants del bosc

Les ADF tenen un grau de desenvolupament molt desigual a les zones forestals tarragonines

Jordi Salvat
8 min
Els vigilants del bosc

Querol / MasllorençEl diumenge 7 de juliol es va declarar un incendi en una zona boscosa prop de la urbanització Mas Vermell de Querol. Quan hi van arribar els primers efectius terrestres dels bombers, ja feia mitja hora que a la zona hi treballaven voluntaris de les agrupacions de defensa forestal (ADF) de Querol i també de la localitat veïna de Pontons i els mitjans aeris dels bombers. Aquesta situació es viu sovint en molts punts de Catalunya, ja que els bombers tenen unes limitacions evidents a causa de la distància entre els seus parcs i la zona afectada i són les ADF les que han de contenir el foc durant els primers minuts, que són claus per al desenvolupament posterior de l’incendi i perquè no es converteixi en un gran foc forestal.

Des del Secretariat de Federacions d’Agrupacions de Defensa Forestal (SFADF), que agrupa les 307 ADF que hi ha a Catalunya, amb més de 6.700 voluntaris, el seu secretari, el penedesenc Xavier Xortó, reconeix que el grau d’evolució de les ADF de les comarques tarragonines és inferior a les de Barcelona o Girona i considera que la raó bàsica és l’organització de les agrupacions, sempre a través del voluntariat, que fa que, com més activitat tinguin, puguin optar a més subvencions, i també la implicació dels Ajuntaments. “A la demarcació de Tarragona hi ha molts ajuntaments que no disposen de plans d’actuació d’emergències per a incendis. A Barcelona i Girona gairebé en tenen tots”, apunta.

Tot i que hi ha algunes desenes d’ADF donades d’alta, al Camp de Tarragona hi ha agrupacions actives al Baix Penedès -Sant Jaume dels Domenys, Clot de Bou i Bonastre-, Querol, el Pla de Manlleu (Aiguamúrcia), l’Espluga de Francolí, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i la serra de Llaberia (integrada per diversos municipis de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre). La resta estan, segons Xortó, latents, sense activitat.

Abans de les ADF

Tornem a Querol, a la comarca de l’Alt Camp, on trobem una ADF petita, però amb una activitat ininterrompuda des d’abans de la creació de les agrupacions. A finals dels anys setanta, l’alt nombre d’incendis que es van produir al terme de Querol va impulsar pagesos i propietaris forestals del municipi a organitzar-se per poder actuar amb rapidesa quan es declarés un foc. Querol té un terme municipal de 70 quilòmetres quadrats, dels quals una gran majoria són massa forestal. Un dels principals impulsors d’aquest grup va ser Josep Pérez, llavors regidor del municipi, que recorda que en el primer moment van adquirir dues cisternes de 5.000 litres, que carregaven als tractors, i també lluitaven contra el foc amb les màquines d’ensulfatar plenes d’aigua. “A finals dels setanta i inicis dels anys vuitanta vam evitar molts incendis”, recorda.

Va ser després dels grans focs forestals que va patir la Catalunya Central el 1986 que la Generalitat va crear les agrupacions de defensa forestal (ADF). A través del programa Foc Verd van rebre subvencions per adquirir material i equipament per prevenir i fer front al foc. El grup format per Pérez i altres voluntaris del municipi va ser el nucli a partir del qual es va crear l’ADF 026, de Querol. Primer van comprar un totterreny de segona mà amb tracció mecànica i una motobomba, a més de motxilles extintores. Des de fa uns anys disposen d’un segon vehicle d’intervenció, una pickup propietat de l’Ajuntament, equipada amb un dipòsit de 600 litres.

José Luis Alonso, secretari de l’ADF 026 Querol, assenyala que són voluntaris i durant els mesos d’hivern porten a terme moltes accions de prevenció als boscos, com millora de camins, desbrossament i preparació de zones de baixa combustió. “Som coneixedors del territori i sabem com arribar als llocs on s’ha vist una columna de fum i hi fem la primera intervenció. Sovint ens trobem les ADF i els vehicles aeris dels bombers lluitant contra el foc en el primer moment. Quan arriben els efectius terrestres dels bombers ens posem a les seves ordres i els donem suport. Passem a un segon pla, com a reforç”, assenyala Alonso.

A Querol hi ha actualment vuit voluntaris ADF i l’estiu vinent n’hi podria haver alguns més, ja que a l’hivern faran la formació. Tenen subvencions de la Generalitat i l’Ajuntament de Querol. El 2018 van ser sis en tot l’any, però aquest 2019 a finals de juliol ja havien arribat a aquesta xifra. Els membres de les ADF fan cursos de formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya per obtenir el carnet que els acredita per a la tasca.

De cara al futur, l’alcalde de Querol, Jordi Pijoan, que també és membre de l’ADF del municipi, explica que cediran un segon vehicle al cos d’ADF, a més d’ampliar el magatzem municipal dels Ranxos de Bonany amb un edifici annex que sigui la base dels ADF en aquella zona i sumar-la a la del nucli de Querol.

Tres municipis, una ADF

Propietaris forestals i ajuntaments de tres municipis del Baix Penedès -Albinyana, la Bisbal del Penedès i Masllorenç- van sumar esforços el 1989 per crear l’ADF 182 Clot de Bou, que agafa el nom de la zona on conflueixen els tres termes. “Ens vam unir perquè sumats teníem més massa forestal i podíem optar a més ajuts”, recorda un dels fundadors i actual president de l’ADF, David Ortiz. Els membres de l’ADF penedesenca s’han mantingut sempre estables, al voltant d’uns 60 o 70, dels quals una trentena són efectius i surten a fer tasques de prevenció o extingir focs i s’han anat formant al llarg d’aquest temps.

Pel que fa al material, ha canviat molt en aquests trenta anys. Van començar amb tres cisternes i tres tractors, i a partir del gran incendi del 1994 que va afectar el Baix Penedès van preparar un projecte nou per millorar la seva rapidesa i l’accés a zones de foc. Actualment tenen tres vehicles ràpids pickup, dos vehicles mitjans amb capacitat per a 1.500 i 2.000 litres i un camió dels que feien servir els bombers fa uns anys amb 3.000 litres. També disposen d’un tractor amb cisterna que tenen sempre al parc aquàtic Aqualeon i una quarta pickup propietat de l’Ajuntament d’Albinyana. També editen una revista, El Marge, de la qual publiquen entre dos i quatre números a l’any, amb l’objectiu de sensibilitzar la població.

Ortiz explica que en aquestes tres dècades han canviat molt la seva manera d’actuar, sobretot per l’evolució de com els bombers combaten els focs forestals. “Recordo que fa uns anys vam estar més d’una hora i mitja tirant aigua sols en un incendi, abans que arribessin els bombers. Ara això no passa i arriben abans”, assenyala.

Fa uns anys l’ADF Clot de Bou es va integrar a la Federació d’ADF de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf amb l’objectiu de millorar la coordinació en la intervenció contra focs. Apleguen 660 voluntaris, més de cent vehicles i una capacitat de 149.000 litres d’aigua, que quadriplica la capacitat dels bombers de la zona. Han desenvolupat una aplicació per controlar l’activació i desactivació dels ADF i la ubicació en temps real dels efectius sobre el territori.

La relació amb els bombers

Sobre els recels contra les ADF expressats públicament per alguns sindicats de bombers, que els acusen de crear un cos paral·lel i disposar de més recursos que ells, Ortiz en culpa el desconeixement i destaca la coordinació de les ADF amb el cos de Bombers a través de reunions periòdiques. Recorda que les subvencions actuals que reben és per mantenir els vehicles i material de què disposen i que fa anys que no adquireixen nou equipament. Aquest any han pogut adquirir una desbrossadora gràcies a la Mancomunitat Penedès-Garraf, que els servirà per fer feines de prevenció d’incendis.

Des del secretariat de les ADF, Xavier Xortó també rebutja les crítiques i recorda que la subvenció anual que reben del govern català és només de 750.000 euros. Afirma que les ADF no supleixen la feina dels bombers sinó que són “la societat civil organitzada per ajudar els bombers”. Afegeix que el seu paper és molt important per respondre ràpidament a un incendi i “s’ha de fer d’una manera organitzada perquè, si no, pot ser un perill”. “Actualment es veuen pocs ADF treballant a primera línia de foc. Fem molta feina de guiatge a bombers pels camins”, explica. Sobre els recursos, Xortó assenyala que fa gairebé deu anys que no poden comprar material nou i reaprofiten molt equipament, i moltes ADF es financen a través de venda de loteria o activitats per recaptar diners com concerts. Les ADF actuals cobreixen 669 dels 947 municipis de Catalunya, el 71% del territori i un 88% dels boscos. Tenen 7.600 socis.

Feines de prevenció

En les feines de prevenció d’incendis al bosc, es coordinen a través del secretariat d’ADF amb els agents rurals durant la campanya d’alt risc d’incendis, del 15 de juny al 15 de setembre. En aquest període comparteixen informació de manera “ràpida i àgil” a través de canals de comunicació, com la Xarxa Rescat, segons explica el director general dels Agents Rurals, Marc Costa. Fins i tot hi ha un membre de les ADF a la base d’operacions dels Agents Rurals durant aquest període.

Costa posa com a exemple d’aquesta coordinació en accions preventives la campanya de la sega, en què les ADF destinen vehicles de primera intervenció per actuar en cas d’incendis durant els treballs agrícoles. També assenyala la “campanya del borrissol”, quan els arbres de ribera deixen anar aquest element altament inflamable. Una altra feina en què les ADF són molt importants, segons Costa, és en la creació i manteniment de camins i punts d’aigua per poder atacar els incendis quan es produeixen.

El cap dels agents rurals destaca també l’eina sensibilitzadora per a la població rural que signifiquen les ADF i la seva distribució geogràfica, ja que abasten tot el territori i els rurals tenen els efectius que tenen. Costa assenyala que, quan el govern de la Generalitat tingui un nou pressupost aprovat, les ADF rebran ajustos per renovar el seu material i admet la constricció pressupostària dels últims anys.

Què són les ADF?

Les agrupacions de defensa forestal (ADF) són associacions formades per propietaris forestals i ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Es van regular a partir de l’any 1986 com a conseqüència del programa Foc Verd, elaborat pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, però tenen l’origen en els antics grups d’extinció d’incendis i auxili immediat que es van començar a formar a principis dels anys seixanta a Catalunya.

L’àmbit territorial d’una ADF pot ser municipal o supramunicipal, segons les masses forestals que hi pertanyin i els seus límits. Poden formar part d’una ADF propietaris forestals, ajuntaments, associacions de propietaris forestals constituïdes legalment, organitzacions professionals agràries i associacions que tinguin com a finalitat la defensa de la natura, vinculades al municipi o municipis en qüestió.

Les funcions de les ADF són l’elaboració i execució col·lectiva de programes de vigilància i la prevenció d’incendis forestals; la col·laboració activa en l’organització, el control i l’execució de mesures dictades per la direcció general del Medi Natural en matèria de prevenció, o qualsevol altre organisme que tingui autoritat i competència en la lluita contra els incendis forestals; la realització de campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, perquè el sector en tingui més coneixement; la sensibilització sobre la població rural i urbana en el territori de l’ADF; l’execució de plans de prevenció, creació i manteniment d’infraestructura, xarxa de camins i punts d’aigua i suport a l’extinció d’incendis forestals.

Per constituir-se en ADF cal que hi estiguin representats com a mínim el 20% dels titulars forestals de l’àmbit en qüestió o que la superfície agrupada representi com a mínim el 30% de la superfície forestal dels municipis que la integrin. Així mateix, cal que en formin part l’ajuntament o els ajuntaments dels termes municipals agrupats. El Secretariat de les Federacions d’Agrupacions de Defensa Forestal (SFADF) agrupa sota una estructura funcional totes les ADF de Catalunya per tenir una única veu davant les administracions i en les polítiques de prevenció i ajudes.

stats