Judicis polítics
Arran de la declaració al Suprem de la presidenta del Parlament català, el fiscal general va afirmar que si acatava la Constitució la sentència seria més benigna. Ja ho vam veure. Volia dir que la sentència seria menys injusta, però és igual, els tribunals han de jutjar fets, no intencions, i la resposta hauria de ser: i vostès, que han jurat l’acatament a la Constitució, ¿poden declarar solemnement que compleixen el que diu la carta magna?
La resposta és: no! Els tribunals no apliquen la llei, la interpreten. ¿Com poden afirmar que convocar un referèndum, o el dret a l’autodeterminació, és anticonstitucional? ¿Han llegit aquests magistrats el que diu la Constitució en el seu article 10.2? I si han llegit aquest article, són capaços d’interpretar que han de complir els pactes internacionals que ha signat l’estat espanyol, com per exemple el Pacte Internacional dels Drets Polítics i Cívics del 1966, que va entrar en vigor el 1976, i que en el seu article 1 diu que tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació, sense cap limitació. Si aquest clar precepte l’estan negant els tribunals d’aquest país, ¿es pot afirmar que acaten la Constitució?
GERARD PALACÍN
BARCELONA
Pretenen desviar l’atenció
Sentim parlar de Catalunya per tot arreu i a totes hores. I és important fer-ho. Però no podem deixar de banda tot el que passa mentrestant en altres indrets. No podem caure en el parany. Entre altres coses, s’ha confirmat que Mariano Rajoy ha cobrat diners de la caixa B del PP. I no és estrany que TVE hagi censurat la notícia que confirma la implicació del president en la trama Gürtel. El govern corrupte prefereix que critiquem que a TV3 se’ls va explicar als nens el significat de presos polítics, un concepte que continuen negant que sigui aplicable al nostre cas. Si tan segurs esteu que a Espanya no hi ha presos polítics, ¿d’on ve la por que els nens en coneguin el significat? ¿Els expliquem també què significa corrupció?
AINA VIVES VIVES
BARCELONA
Suggeriments
Possiblement la meva octogenària mirada sobre el panorama polític català deu ser poc realista en els temps actuals, temps agitats, frenètics i convulsos, amb giragonses d’hora en hora i, a vegades de minut a minut, amb un Govern segrestat i un Parlament inhabilitat legalment. Tot sumat és per a mi un malson. Afortunadament, tinc el consol de constatar l’absència de violència en aquests canvis, cosa que em fa pensar que la complicada gestió ha comportat, fins ara, un mínim de correcció civilitzada.
Però la realitat és tossuda. Catalunya, en el camí del procés independentista, ha perdut momentàniament la major part del seu autogovern. No em sento prou qualificat per jutjar les decisions que han pres els nostres representants per arribar a aquest dolorós punt, però sí que vull insistir en dos aspectes que crec imprescindibles per al futur immediat: 1) Seguir per ben calculades, ben estudiades i ben explorades rutes de diàleg, coratjoses però pacífiques. 2) Tenir sempre present la màxima del president Tarradellas: “En política es pot fer tot, menys el ridícul”. Que tinguem sort.
JAUME VALLÈS MUNTADAS
SANT ADRIÀ DE BESÒS
Catalanisme moderat
Sí, també existeix, també és possible i també configura -gràcies a molts ciutadans i ciutadanes d’aquest país, sensats i realistes- una més que noble opció política, avui més necessària que mai enmig del blanc o negre que ens ofereixen alguns com a tota resposta possible a conflictes on només el diàleg i la paraula oberta i plural poden arribar a ser-ne la autèntica solució.
MARTÍ MANCILLA MUNTADA
GRANOLLERS
