21-D, una tria crucial
El 21-D tenim una obligació, la de decidir què volem per al nostre futur, perquè si no ho fem n’hi haurà d’altres que decidiran per nosaltres. I no només decidiran el que pugui passar en la pròxima legislatura, sinó durant la pròxima dècada com a mínim.
Hem d’escollir entre tornar la dignitat a Catalunya, restituint el Govern elegit pels ciutadans, o seguir amb un 155 imposat per qui no hem votat, perquè, tot i que en canviïn el nom, seguiran amb censura, repressió, manipulació i ofec econòmic.
Cal triar entre ser ciutadans lliures d’un país sobirà o acceptar el procés contra Catalunya, les seves institucions, la seva classe política, la seva llengua, la seva cultura, els seus ciutadans, la seva economia i la seva forma de vida, un procés que servirà per oprimir-nos durant més d’una generació.
Hem de dir si preferim la modernitat i el progrés que ofereix el segle XXI o tornar al nacionalcatolicisme, com vol el PP. Hem d’optar entre fer un país per a les persones, potenciant l’economia, reduint l’atur, afavorint les energies renovables, protegint els més desafavorits, com ha intentat el govern de la Generalitat destituït il·legalment, o seguir en una Espanya que només governa per a les elits i la casta política que fa segles que ostenta el poder, i que tan sols ofereix el mateix atur de sempre i més pobresa i corrupció.
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
Un estat nou
Estem suportant la voràgine de propaganda dels partits polítics per a les eleccions del 21-D, sobres a la bústia, cartells i rètols per tot arreu, televisió i ràdio amb propaganda de partits, juntes electorals marcant el terreny de joc, tertúlies, converses de bar, al metro o als dinars d’empresa, de família, etcètera. El que acostuma a quedar amagat és que la independència no és un fi en si mateix, és una eina per iniciar el procediment de crear un estat nou i poder estructurar una nova societat, més justa i més igualitària. Es tracta de marxar d’un estat espanyol corrupte, obsolet i desacreditat, que va de pet cap a l’ensulsiada econòmica. Se’ls ensorra la casa i s’entretenen mirant la casa del veí. Ja s’ho faran!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
