Necessitem tota la tribu
Sovint rebobino en el temps i m’imagino a la classe de sisè, assegut amb els companys, mirant com el mestre Joan Carles comanda les operacions. No puc deixar de pensar com actuaria ell avui davant de certes actituds desafiadores d’alguns alumnes.
És cert que són altres temps, que cal enfocar el sistema educatiu d’una altra manera, que els pares possiblement no poden dedicar als nens el temps que necessitarien... I que els mestres, per descomptat, som, en part, responsables de la conducta dels nens. Certament ens cal repensar la situació, i ens cal també una dosi de confiança de la societat en la nostra professió.
Amb el temps hem observat com, dins i fora l’aula, alguns alumnes i pares desacrediten la feina del mestre. Ens cal crítica, però constructiva. Ens calen eines i recursos, però no bastons a les rodes. I per sobre de tot ens cal confiança en la tasca docent, perquè al cap i a la fi som com nens, necessitem reforç positiu i suport per avançar i millorar. No podem oblidar que tenim a les mans els futurs metges, advocats, enginyers, polítics... I que, com diu el gran José Antonio Marina, “necessitem tota la tribu” per triomfar.
XAVIER SERRANO
BARCELONA
Subconscient i irracionalitat
A l’assaig de Lluís Racionero Els inèdits de Pla s’hi llegeix: “Diverses vegades m’he plantejat escriure un assaig sobre política i mitologia. Les bases subconscients i irracionals de la política, que són decisives però molt mal conegudes, precisament perquè són irracionals. I, per definició, el que és irracional no es raona. [...] La lucidesa de Pla ens aniria molt bé ara que els independentistes necessiten pragmatisme i els espanyolistes necessiten magnanimitat per no humiliar Catalunya per mitjà de jutges hereus dels tribunals de la Inquisició”.
Certament, tot i que oficialment Espanya es vanagloria de ser un estat de dret democràtic, resulta impresentable i abracadabrant que s’impedeixi per terra, mar i aire que Carles Puigdemont sigui validat pel Parlament com a president de la Generalitat de Catalunya, malgrat que incontestablement -i amb totes les de la llei, ai!- va ser el guanyador en les eleccions del 21-D convocades per Mariano Rajoy...
JORDI PAUSAS
PARÍS
Mesures contra l’assetjament
Fa poc ens hem assabentat d’una nova mesura, que sorgeix de la iniciativa d’algunes ciutats franceses i que comença a tenir ressò a Espanya, per lluitar contra l’assetjament: facilitar noves aturades dels autobusos.
Aquesta idea té com a objectiu que les dones passatgeres se sentin més segures als autobusos a la nit i intentar reduir els riscos d’assetjament.
Així, aquesta nova iniciativa permet que les dones baixin dels autobusos nocturns fora de les parades reglamentàries. També s’ha proposat un augment de les freqüències de nit, entre altres iniciatives, perquè passin menys temps a les parades. Però sembla que, tot i que és una mesura complementària i útil, no hi ha cap decisió presa, perquè requereix un gran esforç organitzatiu i de gestió.
Aquesta parada intermèdia també beneficiarà altres usuaris, com les persones amb mobilitat reduïda, però la iniciativa està destinada, sobretot, a lluitar contra la violència masclista. I tot i que potser no sembla un gran canvi, potser amb aquesta modificació en la circulació dels autobusos aconseguirem que les dones se sentin més segures i potser reduirem el nombre d’assetjaments.
RITA RODRÍGUEZ
BARCELONA
