CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 22/05/2018

L’esquerra irreconeixible

L’altre dia vaig llegir al meu pare el famós tuit de Pedro Sánchez en què comparava Quim Torra amb Jean-Marie Le Pen i li vaig preguntar qui creia que l’havia publicat.

El primer que em va respondre, sense cap dubte, va ser: “En Rivera, no?” Li vaig dir que no i, després de fer-me una enumeració de líders de Ciutadans i del Partit Popular, li vaig dir que les paraules eren de Pedro Sánchez.

Ell em va mirar amb cara de sorprès i em vaig adonar que el meu pare, que havia confiat tota la vida en el socialisme espanyol, ara ja no el reconeixia.

El que li va passar al meu pare demostra que l’esquerra espanyola s’ha sumat al joc de Cs i el PP per demostrar qui és més “espanyol”. I jo em pregunto: per què aquest canvi? L’única resposta que hi trobo és que els socialistes espanyols saben que ja han perdut Catalunya.

Saben que els catalans ja no tornarem enrere i, davant d’això, prefereixen lluitar per quatre vots exhibint l’espanyolisme abans que entendre la Catalunya que un dia va confiar (en passat) en ells.

CLÀUDIA CEBRIAN

GIRONA

Medicina, paternitat i conciliació

Tinc 35 anys, soc pare de dos nens i pertanyo al selecte grup de metges del sexe masculí que s’han acollit a una reducció de jornada per tenir cura dels seus fills (segons un estudi del Col·legi de Metges de Barcelona, només un 5% del total d’homes col·legiats amb fills de menys de 3 anys s’acullen a aquest dret).

Tinc la sort de treballar en una empresa (Mútua Terrassa) que em permet mantenir aquesta reducció fins que el meu fill petit tingui 12 anys, i, tot i la repercussió econòmica que representa la reducció d’horari, estic cada dia més convençut de la decisió presa i intentaré mantenir-la tant temps com pugui.

La feminització de la professió mèdica és una realitat i afortunadament el sector femení empeny amb força per millorar les possibilitats de conciliació en un sector amb horaris (guàrdies, torns lliscants...) difícils de gestionar.

Culturalment, però, els homes estem un pas enrere i potser encara no donem prou importància al fet de poder veure i viure el creixement dels nostres fills.

Empreses, professionals i associacions com el Col·legi de Metges hem de seguir treballant plegats per normalitzar un problema que preocupa cada cop més els professionals de la salut.

BERNAT DE PABLO

BARCELONA

Llars a la intempèrie

Cada vegada augmenta més el nombre de barraques en diversos solars abandonats al costat de les Glòries, a l’espera que s’hi edifiqui seguint la voràgine constructiva, insaciable. Mentrestant, el terreny erm fa de llar a gent que s’han quedat sense res.

Com han arribat fins aquí? ¿Són immigrants que venen amb les mans buides? Afectats per un desnonament? No crec que m’equivoqui si afirmo que un dels principals causants de la seva situació és l’exagerat preu de l’habitatge a la ciutat de Barcelona, afavorit per l’especulació immobiliària.

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, amb un miler de voluntaris, és l’única que opera a la ciutat. És una vergonya que davant de problemes d’aquest tipus siguin els particulars els que passin a l’acció davant la inoperativitat de l’Ajuntament, possiblement perquè no disposa de prou fons per fer-hi front.

¿Quan tindrem un govern que veritablement lluiti contra les màfies especuladores, es preocupi pel benestar dels seus ciutadans, dediqui els diners on toca i deixi de banda altres temes més banals?

ERIC MORGADO

BARCELONA

Més continguts de