Prou de tenir por
Valtonyc anunciava en una de les seves cançons que triava el camí que el portava a les cadenes. Però ha marxat. Fuig d’un sistema polític corrupte i una família reial que poc el representa. No consentirà convertir-se en el primer músic condemnat només pel contingut de les cançons. El seu empresonament seria injust i indignant. El volen censurar. Intenten tallar-li les ales i que no pugui expressar els seus ideals. Ni les seves atrevides propostes. Però el raper s’ha exiliat burlant la justícia que el vol condemnar. Valtonyc té motius de sobres per marxar d’aquest estat. Incita el sistema a tenir por, però la por la tenim nosaltres. A molts també ens cansa tant silenci davant tanta injustícia, i tenim dret a no quedar callats. Hauríem de seguir el seu exemple i cridar. Lluitem per la llibertat d’expressió. Perquè no es torni a repetir una situació com aquesta. Perquè Valtonyc hauria de ser a Mallorca, cantant, reivindicant-se i sent lliure. Ja n’hi ha prou, de tenir por.
CRISTINA BAUZÁ
BARCELONA
A propòsit de l’entrevista a José Ramón Ubieto
El dia 22 de maig es va publicar una entrevista al Sr. Ubieto, que presentava un llibre escrit amb Marino Pérez sobre la infantesa i l’educació dels nens. S’hi feien afirmacions sobre el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) amb poc rigor científic. El Sr.Ubieto obvia, en parlar del TDAH, que la genètica ha demostrat que el TDAH té un alt component genètic, així com els estudis de neuroimatge cerebral amb milers de persones, en què es posen de manifest alteracions a l’estructura i maduració del cervell en persones amb TDAH. No és just ni apropiat per a les famílies el missatge que l’educació que reben els nens amb TDAH és errònia i que amb el diagnòstic i el tractament les famílies es relaxen de les seves obligacions educatives. Durant els últims anys s’han incrementat els recursos assistencials per al TDAH, fet que ha comportat una millora en la detecció, però en cap cas som davant d’un sobrediagnòstic. Els estudis indiquen que els tractaments estan molt per sota de les xifres de prevalença del TDAH. Seria bo no caure en tòpics només pel fet de promocionar un llibre, ja que només fan que estigmatitzar els pacients i les seves famílies.
JOSEP ANTONI RAMOS-QUIROGA / MIQUEL CASAS / ANNA SANS / MAITE URKIZU
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON / UAB / HOSPITAL UNIVERSITARI SAGRAT COR / PRESIDENTA DE LA FEAADAH
El monopoli del patiment
Hi ha molta gent afectada pel virus de l’individualisme, que creu que té el monopoli del patiment perquè va primer el jo i després els altres. N’estan tan plenament convençuts que creuen que són únics.
Tots en aquesta vida portem la nostra lluita -més o menys feixuga- i no sempre és fàcil afrontar-la, però molts procurem dur a terme la noble tasca de no carregar-ho sobre ningú i d’aprofitar cada moment bo per gaudir-ne, transmetre alegria i donar reforç positiu a qui li fa falta.
ANNA MARIA MUNTADA
GRANOLLERS
Viure en la postveritat
El terme postveritat defineix una situació en què el que realment passa és menys important que com et fa sentir. Després de l’aprovació dels pressupostos amb el suport del PNB, Rajoy s’ha mostrat satisfet dient que això demostra el nivell de la política espanyola. “Hi ha nivell en la política espanyola”, afirma el president del govern espanyol. ¿Hi ha nivell quan es tenen nou polítics independentistes empresonats per haver defensat les seves idees? ¿Hi ha nivell quan es tenen set polítics a l’estranger perquè volen evitar entrar a la presó? ¿Hi ha nivell quan un raper ha abandonat també el país per evitar entrar en un centre penitenciari? No és ficció, és una realitat. Els fets són sagrats i és important no oblidar-los.
MARIA ASMARAT
MATARÓ
