CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 29/05/2018

L’argumentació i la violència, incompatibles

En un sistema democràtic, qualsevol símptoma o la més mínima manifestació de violència s’han de tallar automàticament i sense contemplacions. La confrontació ideològica s’ha de sostenir basant-se en l’argumentació i, per damunt de tot, amb actituds i comportaments de caràcter cívic i pacífic; el respecte a tothom, independentment de la seva manera de pensar, ha de prevaldre per damunt de qualsevol altra consideració. Els insults, les agressions i les provocacions són inadmissibles en un entorn civilitzat.

Dit això, considero del tot necessari que alguna veu autoritzada es digni a donar explicacions sobre els motius de la permissivitat pel que fa a les activitats de la ultradreta arreu del territori. No cal ser malpensat per intuir que al darrere s’hi amaga una estratègia de provocació amb la finalitat de fer saltar alguna guspira que justifiqui la campanya d’intoxicació sobre la violència dels sectors independentistes, cosa totalment falsa, com està sobradament demostrat.

En qualsevol cas, la ciutadania hauria de ser molt conscient que el tema que ens ocupa, i ens hauria de preocupar, és la deriva antidemocràtica, que, si no s’atura, ens portarà inexorablement a la pèrdua dels drets i llibertats més bàsics. Arribats a aquest punt, qualsevol possibilitat de discussió ideològica serà paper mullat, perquè ens haurà engolit el totalitarisme. ¿La societat de la qual formem part serà prou intel·ligent per no deixar-se enganyar per una colla d’arribistes als quals només els interessa aconseguir el poder a qualsevol preu?

“He vist les democràcies intervenir contra quasi tot, excepte contra els feixismes” (André Malraux, 1901-1976).

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

La moció del PSOE

No cal dir que l’esforç de Mariano Rajoy per resoldre el conflicte català des del diàleg i la negociació ha estat nul.

No sembla que si Albert Rivera fos president tingués voluntat d’abordar la situació. Més aviat crec que tant Cs com el PP alimenten el conflicte, ja que en viuen.

Però, ¿i en cas que la moció de censura presentada pel PSOE prosperés? ¿Milloraria la situació a Catalunya?

Jo crec que, atès que sembla que Rajoy, Rivera i Sánchez han obert una competició per veure qui és més espanyol, no avançaríem pas gens, més aviat em ve al cap aquella frase que s’atribueix a Josep Pla: “El que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”, almenys quan es tracta de parlar de qüestions catalanes.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

BARCELONA

La màgia de la música

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del documental Sinfonía, produït per Mediapro, en la clausura del festival Docs Barcelona. El documental dona a conèixer la creació del projecte fundat i encapçalat pel tenor peruà Juan Diego Florez. Sinfonía por el Perú, creat el 2011, és un projecte que aposta per la inclusió social dels nens a través de la música, donant-los la possibilitat de créixer, d’entrar en una orquestra, cantar en un cor i triar una sèrie de valors.

Actualment Sinfonía por el Perú dona suport a 8.000 nens i nenes dels 21 nuclis més pobres d’un Perú marcat per les desigualtats i la falta d’oportunitats. Flórez va assumir el projecte per la capacitat de transformació que té l’educació musical.

És una història molt emotiva a través de les vivències de tres nens de barris en risc d’exclusió social que somien treure la seva família del perillós entorn on viuen. En el documental s’observa clarament que l’acció social del projecte augmenta l’autoestima, la creativitat i la perseverança dels nens que hi participen. Molt recomanable.

ANTONI VILANOVA CASALS

BARCELONA

Més continguts de