Govern
No m’agrada el nou Govern; no m’agrada perquè ha significat doblegar-se a les exigències il·legals de M. Rajoy i la seva tropa; perquè és, literalment, una claudicació; perquè allunya encara més la restitució dels càrrecs destituïts il·legalment.
Dit això, em pregunto: ¿quin Govern es podria haver fet? No ho sé. ¿Es podia continuar sense Govern? No ho sé. ¿Haurien sigut operatius els càrrecs des de l’exili o des de la presó? Em sembla que no. ¿Hauria sigut millor no nomenar-lo i forçar més la situació? No ho sé, però ho dubto.
Dit també això, penso que és el Govern que tenim i probablement l’únic que es podia fer. Segur que al president Torra tampoc li agrada, però és el nostre Govern, és el meu Govern, i per tant el que hem de fer és donar-li suport en tot i per a tot i empènyer perquè faci tot el que pugui per tirar endavant el país malgrat la terrible situació.
Tinguem clar que l’enemic de Catalunya no és ni el nostre president ni el nostre Govern. Som on som perquè la gent no ha defallit. No defallim ara, persistim. És i serà molt dur, però ja ho sabíem.
AGUSTÍ VILELLA
CAMBRILS
Promeses al Congrés
Mentre es debat la moció de censura al Congrés, se senten les promeses que ja fan alguns partits. Promeses que ja sabem que massa sovint no es compleixen. En tenim de desdites el mateix dia que el partit nou pren el poder. Però sembla que no passa mai res si no es manté la paraula dita. Com tampoc passa res si es menteix, ja que prèviament tots sembla que hem triat que no hi ha res a fer. Quan se’ns acabarà la paciència i el conformisme?
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Gràcies, heu sigut uns bons mestres!
Un cop més arriba final de curs, un nou any acadèmic s’acaba i hem de reavaluar tot el que hem fet. Avaluar-nos i deixar-nos avaluar pels altres és la millor manera d’avançar...
I, un cop feta aquesta avaluació, hi ha una conclusió contundent: he après molt dels meus alumnes.
Ser professor és una de les feines que més poden desgastar, i això que he treballat en moltíssims altres llocs. Però, dit això, treballar amb nois i noies amb un gran optimisme intern, sense la contaminació dels mals hàbits i els pensaments dels adults, treballar amb el futur, retorna una gratificació que no és valorable econòmicament.
Els meus alumnes m’han ensenyat com tenir fe en el món i en la humanitat. He vist com ells són conscients de les injustícies dels altres i que han de ser actius per fer-les desaparèixer (encara que no els perjudiquin, les volen eliminar).
M’he adonat que tenim un magatzem infinit d’amor per donar, i una eterna entrega de perdó. Els nois i noies són capaços de fer-te riure en un dia gris, perdonen els teus mals moments i, sobretot, embolcallen d’un amor fraternal els seus companys quan passen un mal moment.
Els meus alumnes m’han donat una vida que no et pots trobar enlloc, ja que tenen una bateria inesgotable i per convecció et donen forces per tirar endavant...
I podria seguir citant infinits punts pels quals crec que és important donar-los les gràcies. Gràcies per haver crescut humanament i per haver-me’n fet partícip; gràcies perquè sé que vosaltres reconstruireu aquest món amb tanta decadència, i fareu tot el possible i el que estigui al vostre abast per intentar convertir-lo en un món ideal; gràcies per haver demostrat novament que tenim potencial de fer el bé dins nostre i de donar amor sense esperar res a canvi; gràcies, en definitiva, perquè sou els millors mestres!
ANDREU ARBÓ
L’AMETLLA DE MAR
