CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 07/06/2018

Paritat als governs

Aquesta setmana he vist amb els meus alumnes el documental Colors d’Europa, de la sèrie Colors en sèrie (2007). Amb imatges metafòriques s’hi explica el simbolisme que poden tenir a Europa alguns colors: el blanc de la democràcia, el marró de la terra, el vermell de la solidaritat, el verd de la natura, el blau de la unitat, el negre de la memòria...

Però el color del nostre temps que s’ha amarat de més simbolisme és el violeta de la paritat. Hi ha un moment al documental que apareixen les imatges de dones vestides de violeta fent un castell i el narrador diu: “L’esforç és el mateix. A la fita s’hi arriba igual, però el reconeixement encara no és com el dels homes”. I més endavant diu: “S’està reaccionant davant la desigualtat històrica, però queda molt camí per recórrer. L’objectiu és la igualtat. La igualtat arriba amb la llibertat”.

La paritat als dos nous governs, tant al català com al central -en el qual hi ha més dones que homes-, indica una nova intenció cap a aquesta igualtat entre homes i dones. Són dos fets importants perquè la intenció de la paritat es tradueix en una realitat i no només en la voluntat d’arribar-hi. Calen encara moltíssims fets com aquests per arribar-hi del tot.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Cs i el PP no saben perdre

Hi ha partits polítics que no compleixen els mínims que es poden exigir de respecte i educació en el joc democràtic. Ciutadans i el Partit Popular excel·leixen en aquesta desgraciada postura. Quan es vota al Parlament alguna cosa amb què estan en total desacord abandonen els escons, quan es canta Els segadors es queden drets hieràtics sense obrir la boca, en la presa de possessió del nou Govern al Palau de la Generalitat es fa notòria la seva absència adduint que no estan d’acord amb el nou executiu. ¿Us imagineu que en tots els Parlaments de comunitats autònomes, el Congrés i el Senat, els partits opositors fessin el mateix?

Això sí que és ruptura i confrontació desesperada. Ara bé, el govern ha de ser d’uns quants per a tots. Algú va dir: quan el debat s’ha perdut, la calúmnia és l’eina del perdedor.

JORDI LLEAL

BADALONA

Som-hi, doncs!

El previst canvi de govern estatal, populars per socialistes, pot contribuir a millorar les relacions entre Catalunya i Espanya, tant a nivell econòmic com social i nacional. No serà per satisfer del tot les intencions independentistes, a part de l’alliberament dels presos, pero sí per convèncer-los que un govern moderat i dialogant permetrà restablir acords que reforcin bases nacionalistes com ara la llengua, les infraestructures i la negociació d’un referèndum acordat.

L’actual president de la Generalitat, el Cercle d’Economia i la majoria de col·lectius polítics estan d’acord a iniciar converses d’alt nivell amb el nou govern de Madrid, cal aprofitar l’ocasió, sense línies vermelles. Som-hi, doncs.

JAUME V. MUNTADAS

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Aznar es postula

Llegeixo amb estupor que Aznar es postula com a garant i presidenciable de centre-dreta. ¡Que Déu ens agafi confessats amb aquests salvapàtries del mateix estil que Felipe González! Sr. Aznar, segueixi vostè en el seu racó de les FAES i no faci el ridícul. Més d’un votant de la seva època, ja passada, ha de recordar-se de la seva interferència en nom d’Espanya a la Guerra de l’Iraq, total per aconseguir una foto al costat de Bush. I tampoc no oblidem que la corrupció va començar amb vostè o ¿hi ha algun convidat en el casament de la seva filla sense imputar? No interfereixi en la vida política del nostre país, prou complicat ho tenim per assumir un ingredient més de desestabilització.

JOSÉ ANTONIO CASANOVAS TOMÁS

BARCELONA

Més continguts de