CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 29/07/2018

Estancament de la pobresa

Ens pensem que la vida evoluciona cada dia que passa millorant les nostres condicions de vida i benestar, mentre que alhora no pots evitar constatar que això no és així en el cas de moltes persones. Cada vegada que passo per certs carrers, places o avingudes de Barcelona em trobo massa sovint les mateixes persones que hi malviuen de fa anys i anys. Fins i tot les seves pertinences desplegades semblen les mateixes, però més empobrides a mesura que sumen temps.

Hi ha cantonades on sembla que han fet el seu habitatge ja per sempre. Cap canvi, cap evolució, només el fet de mantenir aquella seguretat de tenir un espai propi encara que sigui a la intempèrie i sense privacitat, a l’espera de l’ajuda dels vianants per poder menjar, exposant-se que qualsevol desaprensiu els pugui fer mal.

Segur que algun treballador social té com a objectiu facilitar el canvi d’aquestes persones i fer-los entendre que estarien millor sota un aixopluc, amb una taula i una cadira que permeti servir un menjar calent, un matalàs, quatre parets amb intimitat i serveis amb condicions higièniques per viure millor; segur que ho han intentat. Per què, doncs, la persistència de la mateixa situació? Què falla en tot plegat?

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ

TORROELLA DE MONTGRÍ

El mòbil al volant

Aplaudeixo amb ganes la decisió de les autoritats de trànsit d’endurir les sancions que rebin els conductors que utilitzin el telèfon mòbil mentre estan conduint. Ho necessitem conductors i vianants, perquè observo cada disbarat amb el cotxe a les mans que fa esgarrifar! I quan els veig m’indigno, un sentiment que em sol dur a una sensació d’impotència que ha sigut, de fet, la llavor d’aquesta queixa pública meva.

És espantosa la irresponsabilitat dels conductors que obliden que conduir exigeix exclusivitat. I les conseqüències d’aquesta negligència les podem trobar als centres sanitaris o als cementiris. Per evitar aquest càstig caldria apel·lar, potser, a l’autoexigència dels inconscients; però les estadístiques canten! I és urgent aturar i reduir o deixar a zero el nombre de temeraris.

Motor en marxa, mans al volant i ulls al davant. Motor aturat… llibertat. Obvi.

JAUME PORTA

AMPOSTA

El terme ‘autista’

Benvolguda directora, el 20 de juliol del 2018 el seu diari va publicar un article d’opinió de Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la UPF. En l’esmentat article, el Sr. Requejo escrivia que “[la justícia espanyola] mostra un caràcter internacionalment autista digne del període de l’autarquia franquista”, en el sentit d’aïllat, de desconnectat.

Des de l’Associació Asperger de Catalunya i la Federació Espectre Autista - Asperger Catalunya, entitats formades per pares, mares i afectats de trastorn de l’espectre autista que representen al voltant de 2.000 famílies amb un o més membres afectats, volem expressar el nostre rebuig a la utilització del terme autista en un sentit despectiu, fet que contribueix a estigmatitzar els nostres fills. Els esforços que fem com a entitat se centren a conscienciar el conjunt de la societat que una persona dins l’espectre de l’autisme no està, ni vol estar, aïllada de la resta, i que l’afecten els sentiments de les altres persones, encara que sovint li costi interpretar-los.

La mala utilització del terme autista per part del Sr. Requejo és un cop molt dur per al nostre col·lectiu i contribueix a entorpir la nostra tasca. Us preguem que feu un ús més acurat de la nostra llengua, ben rica, per cert, per proporcionar-nos adjectius més adients a les actuals circumstàncies polítiques.

PILAR PÉREZ BAUTISTA

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ ASPERGER CATALUNYA I DE LA FEDERACIÓ ESPECTRE AUTISTA - ASPERGER DE CATALUNYA

Més continguts de