Vaig votar ‘sí’
Jo vaig votar sí a la Constitució del 78. Vaig votar-hi a favor perquè em va semblar, i encara m’ho sembla ara, que en aquell moment era l’única manera d’obrir una escletxa que ens permetés sortir del règim instaurat ja feia més de quaranta anys; era allò o continuar igual o pitjor del que estàvem. Alguns dels que ara són els seus defensors més aferrissats, llavors o es van abstenir o directament hi van votar en contra.
Ara, quaranta anys més tard, ens trobem que un text redactat sota la tutela dels capitostos del règim, que tothom que va anar a les urnes de bona fe va considerar com a transitori i un primer pas endavant, es considera un text gravat a la pedra per ves a saber quins déus de quin Olimp. El text de la Constitució ha estat sacralitzat i s’interpreta de manera molt restrictiva principalment per lligar i reprimir els que en un percentatge més alt el vam aprovar. A mi em fa molta gràcia (o fàstic) aquella expressió tan repetida pels constitucionalistes quan es refereixen a aquest text com “la norma que nos dimos entre todos”, quan molts d’ells o no hi eren o, com deia abans, hi van votar en contra. Per cert, si on aquell text va rebre més suport en el seu moment, és on ara és més rebutjat, pot ser que alguna cosa falli?
AGUSTÍ VILELLA GUASCH
CAMBRILS
Un Baltasar de veritat
Casa Nostra Casa Vostra ha iniciat la campanya #BaltasarDeVeritat, que demana que en les cavalcades dels Reis d’Orient de Catalunya hi participin persones negres de veritat. L’objectiu de la campanya és acabar amb una pràctica racista i colonialista coneguda com a blackface, que implica pintar amb pintura negra reis i patges perquè semblin negres.
Em sembla una molt bona iniciativa, així que des d’aquí vull demanar a les comissions de cavalcades de Reis i als ajuntaments que busquin a les seves poblacions persones negres per fer de reis i patges, perquè de ben segur que n’hi ha i estic segura que volen participar en la festa per fer feliços tots els infants. Acabem entre tots amb el racisme i fomentem la inclusió!
VALÈRIA COMELLAS
BARCELONA
Versió original
Acabo de veure una pel·lícula en danès subtitulada. M’ha agradat molt, i m’ha agradat molt perquè l’he pogut escoltar en versió original. Tot i que aquí tenim magnífics dobladors i dobladores, el fet que gairebé totes les pel·lícules que veiem al cinema i a la televisió siguin doblades fa que ens perdem no només el plaer d’escoltar altres llengües, sinó també bona part de l’actuació.
Les veus i les entonacions dels actors formen part de la seva actuació i doten de personalitat el paper que representen, i això, al cap i a la fi, fa que el seu personatge sigui més creïble. No tinc res en contra del cinema doblat, però tant de bo poguéssim veure’n molt més en versió original.
BERTA MARTÍNEZ FONT
OLESA DE MONTSERRAT
On són les dones?
Només que hi parem una mica d’atenció ens podem adonar que la majoria dels referents mostrats al llarg de la nostra vida escolar són personatges de sexe masculí. Això és degut al fet que la història ha silenciat les dones, de manera que no s’ha reconegut el seu paper en la societat. En conseqüència, s’han pres referents femenins a les noves generacions.
Per això ens hem de preguntar on han quedat aquelles dones. Dones pintores o científiques, entre d’altres, que van fer grans coses per la història però que, en canvi, van ser silenciades i que, sens dubte, s’haurien convertit en inspiració per a moltes noies.
ANNA CASAS PALET
BARCELONA
