CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 25/12/2018

Aeroport Joan Miró

Cal un moviment ciutadà en favor del nom de Joan Miró per a l’aeroport de Barcelona. Sense cap menysteniment per la persona el nom de la qual ens ha sigut imposat de manera indigna i barroera pel govern central. Quina poca sensibilitat! És impossible governar bé un país sense aquest mínim de connexió amb la seva ànima. Les persones d’aquí que van aconsellar o van donar el vistiplau a tal operació de màrqueting més aviat estúpida, no tenen ni idea de quin país és el nostre. D’aquí uns dies agafaré un vol a l’aeroport Joan Miró, de Barcelona...

JOSEP VARELA I SERRA

LLEIDA

Nadal i Sant Esteve

Sempre he tingut curiositat de saber per què, a diferència de la resta de l’Estat, a Catalunya celebrem Sant Esteve.

He sentit a dir que la concepció de la família que tenia l’imperi Carolingi, al qual pertanyíem, era diferent de la de la resta de la Península. Aleshores la tradició manava celebrar el Nadal a la casa pairal de procedència, per la qual cosa era necessari fer llargs desplaçaments que obligaven a dedicar tot l’endemà a tornar a casa, i, per tant, calia fer festa. Aficionat com soc als refranys, penso que aquesta explicació, és, si més no, lògica, ja que l’antic refranyer ja ens diu que “Per Nadal, cada ovella al seu corral”, i per “Sant Esteve, cadascú a casa seva”. Però avui Sant Esteve és una extensió de Nadal, que, envoltat de família, tot català celebra. Bones festes!

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

BARCELONA

Una proposta de majories

D’on vindrà el canvi? ¿Dels suposats líders socials, dels caps de les grans organitzacions, dels polítics, dels mitjans que influencien comunitats? ¿O vindrà del pensament individual, de l’exercici responsable de la llibertat, i d’aquí es traspassarà als que semblen portar la batuta, que s’hauran de supeditar a les decisions dels ciutadans, compromesos ja amb els afers col·lectius?

De moment, ¿com és possible que cap partit polític vulgui veure que hi ha molta gent frisant perquè algun d’ells parli de la pau global com a objectiu prioritari i urgent? ¿Com és possible que no s’abordi ja el que els experts diuen, que la fam al món es pot aturar? ¿Com és que ningú ofereix una idea de país que confiï en formes justes de guanyar-se la vida i d’aturar qualsevol forma de discriminació, sense hipocresies? Si els líders proposessin un model en què l’abús de les persones, el negoci del sexe, el de la guerra o el de les drogues no hi tinguessin lloc, els infants ho trobarien tan normal! Aquell que sigui capaç de proposar un país nou, construït sobre els drets humans universals, compromès amb la pau i determinat en la protecció del medi ambient, aquell potser sí que s’endurà totes les majories.

ANA JULIÁ BARNADAS

BARCELONA

Unitat i pacifisme

Ara mateix no hi ha d’haver fissures entre els diferents grups civils i polítics que treballen pel dret a decidir, i entre la seva gent ha de ser molt clara l’opció absolutament necessària de la no-violència i el pacifisme. Com demanen Òmnium i l’ANC, s’ha d’imposar la transversalitat. Un moviment com aquest no s’hauria de permetre el luxe de les divergències. JxCat, ERC, la CUP, Òmnium, l’ANC, Municipis per la Independència, els CDR... s’han d’esforçar a establir lligams duradors, no només per a un fet puntual, com la reunió del consell de ministres de divendres, sinó també pel convenciment que no pot ser d’altra manera. S’han d’evitar aldarulls i actes violents de qualsevol intensitat, i s’ha de mostrar prou valentia i intel·ligència per no caure en provocacions de cap mena i saber mantenir la unitat i el pacifisme. La via gandhiana és, des de tots els punts de vista, la més poderosa.

JORDI GARCIA VILANOVA

TERRASSA

Més continguts de