CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 01/01/2019

Adeu al 2018, desitjos per al 2019

Abans del traspàs d’any s’acostuma a fer un exercici de repàs de com ha anat l’any que acaba, fent un inventari de fets positius i negatius. De l’any que s’inicia, s’espera que sigui millor que el passat, amb una llista de supòsits positius, com poden ser la salut i l’harmonia amb la família i amb els nostres conciutadans, i amb altres desitjos que són en benefici de la societat catalana, com ara l’alliberament dels nostres presos i exiliats polítics o el tancament dels múltiples casos oberts contra tants i tants càrrecs de l’administració, artistes i ciutadans anònims. També podem esperar que Pedro Sánchez entengui que el conflicte català és polític, que la societat catalana convisqui en pau, malgrat els incendiaris que no paren de tirar llenya al foc i que es pugui iniciar un procés, camí cap a la República Catalana, en benefici de tots els catalans, sense distinció de procedència, llengua, estatus social, raça o religió. Molts treballarem amb intel·ligència, civisme i pacíficament per una Catalunya democràtica, justa, solidària i republicana. Ens hi comprometem!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Un repàs de l’any

S’acaba l’any 2018, en el qual vam dipositar moltes esperances. Com sempre, apareixen en els nostres pensaments els objectius aconseguits, les alegries, les bones intencions... Pot ser que t’hagi tocat la loteria, o pot ser que hagi augmentat la família o bé has trobat feina després de mesos a l’atur. Cadascú té la seva pròpia llista de fites.

Per contra, i dins de la lògica de l’ésser humà, també són innombrables les contrarietats i dificultats que es podrien enumerar. Una de freda i una de calenta, com diu la dita. Com diu Victor Küpers, el més important és trobar sentit a la nostra vida i gaudir-ne amb la circumstància de cada moment. Així arribem ara al 2019, i després vindrà el 2020, i un llarg etcètera.

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Monòlegs? Cap problema

Des de la Moncloa diuen que el president de la Generalitat està fent un monòleg sobre els temes polítics que defensa i no un diàleg amb el senyor Pedro Sánchez. I el senyor Quim Torra diu que el president del govern espanyol, el senyor Pedro Sánchez, està fent un altre monòleg, repetint les seves idees aferrades a la Constitució espanyola, una mica antiquada, i no un diàleg amb ell. Des del meu punt de vista, això no és cap problema, encara que ho pugui semblar. Els monòlegs, si més no en el món teatral, si són ben declamats, són escoltats pel públic. I passant del món teatral al polític, podríem albirar l’esperança que Pedro Sánchez i Quim Torra, després d’escoltar mútuament els seus monòlegs, seguits probablement pel gran públic de la nostra península, estaran més a prop d’encetar un diàleg i definir un pacte.

Per tant, cap problema ni desesperança: de moment, monòlegs ben argumentats, declamats i escoltats. Més tard, no cal córrer, diàleg i un bon pacte.

MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH

BARCELONA

Pessebres

El dia de Nadal vam passejar pel centre de Barcelona abans d’entaular-nos. Primer vam veure el pessebre de tota la vida. És emblemàtic. Finalment vam arribar a la polèmica escenificació moderna del pessebre amb una taula presidida pel petit nadó Jesús amb un pitet on posa el seu nom. Agradi o no, està ple de gent que es mou per dins l’espai. Els d’aquí i els de fora s’hi fan fotos i no deixa ningú indiferent. Per veure un pessebre més clàssic, anem a l’església de Betlem, on hi ha els diorames. També hi ha gent fent fotos o fent-se fotos.

Dues maneres diferents d’entendre la representació i exposició nadalenca per excel·lència. Dues maneres que conviuen sense problema. N’hi ha moltes més.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Més continguts de