Taxis versus VTC: la diferència legal ja existeix
Llegeixo les informacions sobre les manifestacions de taxistes i conductors de VTC a Barcelona. Es demana i es debat sobre la necessitat que s’estableixi una diferència ben regulada. Crec que la diferència ja està ben regulada. Per una banda, tenim les disposicions de la UE sobre aquesta qüestió i, per l’altra, una realitat a Barcelona des de fa anys: els taxis poden circular pel carril bus, els VTC no.
El nombre de taxis que poden circular per Barcelona cada dia està limitat per dos motius: per garantir el temps d’oci i familiar dels taxistes (que no es controla) i per evitar que col·lapsin els carrils bus.
En qualsevol cas, el dret a vaga i manifestació està reconegut dins el marc legal que les autoritats han de fer complir. També el marc normatiu propi. Per exemple, evitant que els VTC aparquin sobre les voreres davant d’hotels.
SANTIAGO MARIMÓN SUÑOL
BARCELONA
El retorn d’Aznar
Vaig admirar Aznar quan, després d’anunciar que només es presentaria per a dues legislatures va complir i efectivament no es va presentar a unes terceres eleccions. Vaig suposar que això serviria de precedent per a la resta de polítics. Amb el temps s’ha demostrat que aquella anècdota no va influir en cap càrrec del país i que les coses han seguit com sempre. La decepció ha estat encara més gran quan he vist els reiterats intents del mateix Aznar per tornar: ara penso que el que pretenia era emular el seu predecessor Manuel Fraga.
M’explico. Quan el 1986 Manuel Fraga va començar a ser qüestionat pels resultats electorals va presentar la seva dimissió i va posar al capdavant d’Aliança Popular el polític més mediocre que va trobar: l’andalús Hernández Mancha. El nou líder conservador no només era incompetent, sinó que a més tenia una actitud prepotent que el va portar a promoure una moció de censura contra Felipe González. La iniciativa va ser un dels ridículs més grans de la nostra democràcia i AP va trucar de nou a Fraga perquè els salvés del desastre.
A Espanya, on els polítics es perpetuen al càrrec durant dècades, tots eliminen aquells que els puguin fer ombra i, quan marxen, procuren deixar algú que els faci bons. Aznar ho va provar amb Rajoy, que era el més mal valorat dels seus possibles successors, però li va sortir malament la jugada perquè el gallec era tot el contrari que Hernández Mancha: poruc fins a la paràlisi i al·lèrgic a prendre decisions. Així que Rajoy va aguantar al càrrec i Aznar es va quedar sense forat per tornar. Fins ara, que ha trobat Pablo Casado, amb qui aconseguirà que ben aviat el PP el reclami com a salvador.
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
El periodisme
ja no és periodisme
En Julen, suposadament, porta més d’una setmana dins un pou a uns 100 metres sota terra. En aquests dies, els errors periodístics superen amb escreix els metres d’aquest pou. En quin moment els mitjans consideren necessari mediatitzar una operació de rescat tan complicada? En quin moment la tan enaltida heroïcitat de les autoritats policials és més rellevant que el respecte pels familiars afectats? Com a estudiant de periodisme, aquest periodisme no em representa.
MARI MILENA VILLENA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Decadència i turisme
L’altre dia passejava per Sant Antoni, d’on són els meus avis, i vaig comprovar com ens hem venut al turisme amb un exemple molt clar: les cartes dels bars de tota la vida -també dels bars nous que s’han obert des que el barri s’ha posat de moda- són en molts casos cartells en anglès i amb fotos dels menjar. Em va semblar decadent.
MARTA GARCIA
BARCELONA
