Equitat educativa, un discurs
Equitat educativa: afavorir amb més recursos la població més vulnerable per exercir una funció compensatòria que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tots els infants. El discurs del departament d’Educació se situa en aquesta línia. Només el discurs.
Les professionals que treballem en centres “de màxima complexitat”, sovint autèntics guetos, ho sabem molt bé des de fa anys: ràtios massa altes, insuficient atenció a una gran concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials i greus problemàtiques socials, menjadors que disten molt de ser espais educatius... Les nostres demandes són sempre les mateixes: abaixar ràtios, més hores de psicopedagogs i d’auxiliars d’educació especial (a les aules, al menjador)... Hi insistim perquè creiem que l’educació dels nens i nenes de les nostres escoles ha de ser de la millor qualitat.
I no hi ha cap avenç significatiu. No ens enganyem, no hi ha voluntat política de convertir en realitat la igualtat d’oportunitats. Altrament, el paisatge seria diferent.
MONTSE PALAU PADRÓ
SALT
Assange
Recentment hem pogut veure la cara del fundador de Wikileaks, i feia anys que no la vèiem. Assange està, lògicament, més envellit, però tot i el pas del temps l’hem vist ferm en el seu posicionament. Després de la seva detenció, el Comitè per a la Protecció de Periodistes ha mostrat preocupació perquè la persecució del fundador de Wikileaks per part dels EUA podria afectar la praxi de la professió.
Sigui com sigui, Assange continua sent un heroi per a uns i un perill per a d’altres. Alguns s’hi solidaritzaran i d’altres el condemnaran perquè els secrets que ha desvelat, i els que pot continuar desvelant, poden ser beneficiosos o perjudicials segons el punt de vista des d’on es mirin.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
El poder dels mitjans
Dissabte vaig comprar, per primer cop a la vida, un diari de premsa econòmica. Només llegint l’editorial em vaig quedar astorat per la defensa sense matisos de la futura política que podrien fer el PP, Cs i Vox, mentre es criticaven les promeses de PSOE i “los populistas”, sobrenom que es donava a Podem. Es reprovava específicament la proposta de convergir amb la UE en la relació entre ingressos tributaris i PIB, dient que seria “demolidora” per a la competitivitat i el creixement de l’economia espanyola, i es lloava la intenció del PP i Vox d’eliminar “la despesa supèrflua” que representen les autonomies. El mateix dia sento al FAQs l’exdirector del diari El Mundo explicant les pressions econòmiques sobre els mitjans de comunicació públics i privats, amb menció honorífica a l’últim període dels governs del PP. Aquesta pressió és molt més eficaç ara, per la disminució d’ingressos que pateix la premsa escrita des que hi ha internet. Va dir que preferia tornar a l’Afganistan o Birmània, on va fer de corresponsal durant20 anys, que dirigir altre cop un diari. Tot això em fa pensar intensament en l’enorme influència que pot tenir el poder econòmic sobre l’opinió pública, especialment en època electoral. Que Déu ens agafi confessats (en el cas que existeixi!).
JOAN DOMÈNECH
BARCELONA
El debat d’Atresmedia
Atresmedia farà un debat electoral televisat amb els líders de cinc partits polítics. El primer que em crida l’atenció és la participació de Vox: per què se l’ha convidat? Argumenten que és un partit d’àmbit estatal. I què? No té representació parlamentària estatal. D’acord amb aquest argument, per què no es convida el Pacma?
RAMON GAUSACHS CALVET
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
