Carta d’un bomber de l’Ebre
Com a bomber acabat d’arribar del gran incendi de Vinebre, després de la dutxa i abans d’estirar-me a dormir una estona (demà s’hi ha de tornar), vull dedicar uns minuts a agrair l’increïble suport que hem rebut els cossos d’emergències. Al meu sector, la Torre de l’Espanyol i Vinebre, ens ha sorprès la implicació i la generositat dels veïns, des de la Rosa Mari i companyia, del bar Casino, repartint cafès i entrepans, fins a l’alcalde de la Torre o l’alcaldessa de Vinebre fent-nos costat de manera incondicional, passant per les desenes de ciutadans anònims que ens ofereixen avituallament i ajuda. A tots ells i a molts que em deixo, els vull agrair el seu suport.
ASSÍS TORRES MURATET
TORTOSA
Esfer@ i el personal d’administració i serveis
El PAS (personal d’administració i serveis), els grans oblidats de l’administració, fa temps que patim diferents plataformes informàtiques d’Educació, cada dia. I ara que són els docents els que ho pateixen, tothom demana disculpes, s’escriuen comunicats i es fan trucades a les direccions dels centres.
A les èpoques d’acumulació de feina: avaluacions, preinscripció, matrícula... el programa va lent fins a la desesperació o, directament, està fora de servei. Això quan no es desconnecta de cop, sense guardar la feina feta, no fos cas que ens ho posessin fàcil. Ara, per exemple, que és època de matrícula, els problemes s’acumulen.
Des que es va posar en circulació la plataforma Esfer@ s’han superat totes les previsions de problemes durant tot el curs. Era un festival el dia que podíem treballar sense ensurts. I ens hi hem deixat la vista perquè els colors i la configuració de l’espai de treball no faciliten la feina. A això sumem-hi que no deu ser precisament barata aquesta plataforma, que ens havíem dit que havia de ser la solució màgica.
ESPERANÇA CLOTAS GIRALT
VERGES
Viduïtat i solitud
Per intentar apaivagar la duresa de la vida d’una persona vídua (home o dona), una situació que sovint arriba a una edat considerada gran i que implica, en la majoria dels casos, viure sol o sola, crec que l’administració i la societat en general s’han de conscienciar que viure en solitud i sense possibilitats de dialogar hores i més hores és un calvari i que cal trobar solucions. Igual que en molts llocs hi ha casals per a jubilats, jo proposaria casals de la viduïtat. Ningú pot entendre millor una persona vídua que una altra persona en la mateixa situació, raó per la qual són necessaris aquests espais. No es tracta de crear llocs d’emparellament, sinó d’acostar les persones que s’han quedat soles, perquè parlin del que els passa en aquell moment. Viure sol és molt difícil, com també ho és sortir sol a passejar quan no en tens ganes. Per dosificar els sentiments i apaivagar la duresa dels records, que no es poden ni s’han d’oblidar mai, calen aquests espais de trobada.
MÀRIUS VIELLA
LA BISBAL D’EMPORDÀ
El xou de Cs a Olesa
Amb motiu de la festa major local (a Olesa la fan per Sant Joan), Cs s’ha estrenat oficialment a la nostra vila. Aprofitant l’arribada de la Flama del Canigó, no més de quatre gats es van aplegar davant l’Ajuntament amb l’objectiu de boicotejar l’acte. Resultat: fracàs total dels taronges. Res de nou. No és cap novetat que l’especialitat de Cs és muntar performances basades en la provocació (patologia endèmica) i, si és possible, poder disposar d’imatges que il·lustrin la “perversitat independentista”.
Suposo que després d’haver aconseguit tres regidors en les últimes eleccions municipals, la qüestió és fer mèrits per anar escalant posicions dins del partit.
JAUME FARRÉS
OLESA DE MONTSERRAT
