CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 11/07/2019

Sobre ICV

Per molta gent que hem participat durant molts any en el projecte d’ICV (i alguns abans al PSUC) aquests dies són d’una certa tristesa per la desaparició de les sigles, però també d’orgull per la trajectòria. Molt probablement s’han comès errors en la gestió econòmica, però aquesta sempre ha estat absolutament neta: cap cas de corrupció ni de finançament il·legal i, a diferència d’altres, tampoc cap condonació del deute. La situació actual s’explica també per la generositat d’ICV, que en l’aposta per les confluències va saber anteposar la necessitat de sumar per tirar endavant un projecte de canvi a la supervivència de les sigles, sabent que això comportaria una disminució dels ingressos per les contribucions dels càrrecs públics.

És paradoxal que això passi quan a Europa els partits verds creixen; curiosament, Ernest Urtasun és vicepresident del Grup Verd europeu, i una altra afiliada a ICV, Mar Garcia Sanz, secretària del Partit Verd Europeu. Les sigles desapareixeran però, avui, mentre creixen les desigualtats, els drets de les dones tornen a ser qüestionats i cal donar respostes urgents al canvi climàtic, el projecte ecosocialista té més sentit que mai. Estic convençut que la gent d’ICV el seguirà impulsant, com ja ho està fent, incorporant-lo al centre de la pràctica política de les confluències. Perquè venim de lluny i cal anar molt més lluny encara.

JAUME ROVIRA

BARCELONA

Adeu partits

Ho he dit moltes vegades i ho dic un cop més: poques vegades a la història hi deu haver hagut una classe política que hagi tingut la ciutadania tan al seu costat, tan entregada i tan disposada a fer el que hagi calgut i durant molts anys seguits. Hem fet manifestacions rècord en tots sentits; ens hem vestit de tots els colors; hem fet la consulta del 9-N; hem fet l’1-O; hem muntat paradetes; hem trucat a les portes; hem guarnit balcons, arbres, fanals i ponts; hem fet milers de quilòmetres amb els nostres vehicles; ens l’hem jugat moltes vegades.

Tot això amb un plus que ens diferència, i molt, d’alguns polítics: ho hem fet, ho fem i ho farem gratia et amore,que dirien els amics de les llatinades. Tothom empra els seus recursos, ningú no cobra un cèntim, ningú no passa notes de despeses, tot es fa amb el país al cor i amb els ulls posats en la independència, ningú no pregunta al del costat.

Sabent això, sap greu veure com alguns polítics actuen pensant només en els mesquins interessos dels partits: no han volgut anar units a les eleccions, han fet i fan pactes postelectorals de vergonya aliena d’entre els quals el súmmum (per la seva repercussió mediàtica) ha estat el de la Diputació de Barcelona.

No volem polítics professionals ni partits-empresa. Volem gent del país, que estimi el país i que treballi per al país.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Budapest, com Barcelona

De visita a Budapest, en el tour gratuït que ofereixen als viatgers de fora pel centre de la ciutat, el guia ens explica que els habitants de la ciutat es van veient desplaçats per l’encariment de l’habitatge. Ens diu que com a molts centres de grans ciutats els habitatges es posen a l’abast de plataformes online, com Airbnb o d’altres, que les lloguen a preus que poden pagar només algunes butxaques i no precisament les dels ciutadans originaris, cosa que fa que la població del lloc es vegi obligada a abandonar el centre i anar a viure a barris més llunyans.

Quan li he preguntat per la gran quantitat de persones sense sostre que es veuen malvivint als carrers, ens ha comentat que per desgràcia hi ha molta pobresa i que els sous són baixos. A més, l’impost de l’IVA és molt alt i provoca que hi hagi una economia submergida. Tot plegat, m’ha recordat massa la meva Barcelona natal.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Més continguts de