CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 10/09/2019

Benvinguts a un nou curs

S’acaben les vacances per a la comunitat educativa. Desitjo, de tot cor, que totes i tots, des de l’alumnat fins als pares passant pels professors, hàgiu gaudit d’un temps de descans i d’oci que us hagi recompensat per tornar a començar un altre curs que, de ben segur, serà dur per a tots. M’agradaria poder compartir amb tots vosaltres una petita part d’un llibre que he llegit aquest estiu. Aquest llibre parla d’un concepte que us trasllado: és l’anomenat kaizen. “Què és el kaizen?”, us deveu preguntar. Doncs és el que els japonesos entenen com el canvi bo que es perpetua al llarg del temps i que nosaltres traduïm com a “millora contínua”. Vindria a ser com una mena d’evolució en vida, a títol personal, en les relacions, la feina o els estudis. Com podeu aplicar aquest concepte al llarg del pròxim curs? Podeu fer diverses coses ja des de principi de curs: apreneu dels vostres errors, suavitzeu les vostres mancances, potencieu les vostres fortaleses, adquiriu noves habilitats, perseguiu el coneixement i viviu noves experiències. El llibre al qual faig referència es titula El sistema Hanasaki, i reuneix les principals ensenyances del País del Sol Naixent que et poden ajudar a gaudir d’una vida més plena i, com diu el seu autor, Marcos Cartagena, que t’ajudin a recórrer el camí que has iniciat per convertir-te en una millor persona cada dia.

Doncs bé, un nou curs està a punt de començar. Ens tornarem a retrobar la majoria; algunes i alguns seran nous. Sigueu benvinguts, totes i tots, i que pugueu aconseguir dia a dia, alumnes, professors i mares i pares, créixer personalment i trobar el vostre ikigai personal que us ajudi a trobar sentit a tot el que feu. Ikigai és un altre concepte d’aquest llibre que us he citat, i que fa referència a una vida plena de sentit amb tot el que fem. Ànims, companyes i companys, lluiteu pels vostres kaizen i ikigai.

MIQUEL VERDAGUER TURRÓ

SANT ANTONI DE CALONGE

La ‘llei Aragonès’

Amb l’excusa de millorar els procediments de contractació dels serveis públics a les persones (sanitat, serveis socials, dependència, gran part d’educació, etc.), el govern Torra està intentant que el Parlament aprovi l’anomenada llei Aragonès. Les millores que s’hi inclouen en tot cas són insuficients, però el que és realment transcendent i molt preocupant d’aquest projecte de llei (esperem que, pel bé de la majoria, no s’aprovi) és que dona per normal, i pressuposa, que aquests serveis públics (que són imprescindibles per a l’equitat social, la igualtat d’oportunitats, l’atenció als més vulnerables) siguin gestionats per empreses privades i altres entitats semblants. I no, no ho és. Per moltes excuses tramposes que posin (que si les normatives europees, la realitat en algun sector concret, etc.), no és acceptable que les bases de l’estat social i dels drets socials dels quals tant parlen retòricament estiguin en mans de corporacions amb ànim de lucre i amb interessos molt particulars.

Els moviments socials del país no ho acceptem ni ho acceptarem mai, són les institucions democràtiques les que han de garantir i gestionar directament els drets socials fonamentals. La privatització d’aquests drets que es pretén reafirmar i legitimar amb aquesta llei (encara que es negui públicament) comportaria que: 1) una part important d’aquests recursos, que ara ja són totalment insuficients, anessin a parar als beneficis, dividends i sous d’executius d’empreses; 2) acabés empitjorant la qualitat d’aquests serveis tan delicats, i es perjudiqués així directament moltes persones especialment vulnerables, i 3) es precaritzés i explotés encara més els treballadors d’aquests sectors, cosa que comporta inevitablement més desigualtats i un empitjorament clar d’aquests serveis (també en tenim massa exemples).

MIQUEL CATASÚS I LACRUZ

BARCELONA

Més continguts de