Una democràcia utòpica
Des de Ciutadans repeteixen que “Quim Torra, com a president de la Generalitat, ha de representar la totalitat dels catalans”.
¿Però realment hauria de fer-ho? Quin president representa tots els seus ciutadans? Representa qui l’ha votat, que sol ser una gran part de la població, però no tota. ¿Si a Catalunya governés Ciutadans, les seves polítiques representarien els independentistes? En una democràcia utòpica el president representaria la totalitat dels votants, però aquesta democràcia no existeix.
GERARD LOMBARTE
CABRILS
Extraescolars
Ahir, llegint un article sobre les extraescolars, l’autor plantejava una situació força curiosa: hi havia nens que, degut a les extraescolars que feien, no arribaven a casa fins a quarts de deu de la nit. Sovint, els nens tenen diverses activitats al llarg de la setmana, però no es té en compte que potser es troben saturats d’activitats.
Això em fa reflexionar sobre dues qüestions. La primera: quan ens hem oblidat que són nens? Necessiten temps per jugar, descobrir i explorar. I, com tothom, tenen un límit de càrrega mental que poden aguantar.
En segon lloc, em pregunto en quin punt hem decidit que l’edat per fer extraescolars acaba un cop finalitza l’etapa acadèmica. Volem que els nostres fills creixin amb un gran ventall de coneixements i habilitats, però no hem d’oblidar que tenim tota la vida per aprendre. No cal saturar-los amb activitats. Podem deixar que, a mesura que vagin despertant la seva curiositat, ells triïn quin camí volen escollir.
LAIA PONS
MANRESA
Epidèmia consumista
A mesura que el dia s’escurça i les temperatures baixen augmenta el risc d’agafar un refredat o una grip i que la febre consumista ens toqui de ple, amb el virus Black Fridayo qualsevol altre virus promocional engegat pel gran comerç electrònic o tradicional.
El problema és que aquests virus sovint deixen fora de joc el petit comerç tradicional, que majoritàriament no pot competir contra els gegants del sector.
Veig amb preocupació com el petit comerç que dona vida als nostres barris i ciutats, i del qual depenen moltes famílies, va desapareixent a un ritme trepidant, engolit pels grans actors que cada cop s’emporten un tall més gros d’un pastís que es repartien entre tots i del qual ara el petit comerç només es queda les engrunes.
Hem de ser conscients de la importància que té que el petit comerç segueixi viu. Quan ens arribi la febre consumista caldria tenir-lo present.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
Esperant el metro
Aquest matí, mentre esperava el metro, he sentit una dona que deia: “Quina vergonya, fa sis minuts que esperem!” Això m’ha fet adonar que jo no havia percebut aquells sis minuts com una eternitat, com han donat a entendre ella i les cares de les persones que tenia al costat.
Què són sis minuts? A Barcelona, molt de temps. Jo soc d’un poble on gairebé tothom es mou en cotxe, perquè l’únic transport públic que hi ha és un autobús que passa cada hora i mitja.
Suposo que la meva percepció del temps d’espera del transport públic és diferent de la dels barcelonins. Tot i així, penso que els habitants de la gran ciutat podrien estar més agraïts de totes les facilitats que tenen.
A la meva comarca sí que fa molt de temps que esperem el metro, i no ens queixem.
GEORGINA POU
AVINYONET DE PUIGVENTÓS
