La Cimera del Clima i els llums de Nadal
El nou alcalde de Madrid, del Partit Popular, ha decidit invertir més de tres milions d’euros en l’enllumenat de Nadal d’aquest any, apujant un 27,7% la despesa en comparació a l’any passat. Em xoca aquesta decisió tenint en compte que aquest mes de desembre se celebra la Cimera del Clima a la ciutat, on precisament líders polítics i activistes com Greta Thunberg venen a buscar solucions per a l’emergència climàtica en la qual es troba el planeta. Què en pensaran tots aquests convidats de la massiva despesa energètica que suposen aquestes llums?
ANTONIA M. CODURAS MASTRANTONIO
BARCELONA
El transport públic català
Els joves catalans paguem una quantitat exagerada per l’ús del transport públic. El títol individual més econòmic per als que fem servir aquest servei diàriament té un preu que va dels 105 € fins als 300 €, depenent del nombre de zones, i serveix per a viatges il·limitats durant tres mesos. Pot no semblar tan car, fins que ho comparem amb els preus en altres comunitats autònomes. A Madrid, per exemple, els joves poden viatjar de manera il·limitada per només 20€ al mes, sense importar el nombre de zones. El preu hauria de ser un dels grans incentius per fer ús del transport públic, no tot el contrari.
ARIADNA ESCALAS RODRÍGUEZ
CABRILS
Desídia o hipocresia
A casa fa molts anys que reciclem: vidre, paper i cartró, envasos, orgànic i, fins i tot, oli vegetal. Un dels fills, quan va a comprar embotit, agafa la carmanyola de casa per evitar els envasos. La meva dona ha decidit deixar de beure aigua embotellada i en beu de l’aixeta per reduir el consum de plàstics. Tot sigui per, amb la mesura que ens és possible, alleugerir l’emergència climàtica. Però un dia compres el diari i trobes el següent titular: “ La desídia internacional agreuja la crisi del clima”. L’article continua: “La meitat dels països rics incompleixen el compromís de reducció d’emissions”. O sigui que els mateixos governs que ens demanen que tinguem més consciència a l’hora de reduir, reciclar i reutilitzar les nostres deixalles, no compleixen amb els seus compromisos climàtics. I això només pot ser desídia o hipocresia.
JOAN FERRÉ VERGE
AMPOSTA
L’hora de la veritat
Si el PSOE i Unides Podem arriben a formar govern -unint el trencaclosques de partits polítics que pot permetre la investidura- serà el moment de demostrar que la voluntat de diàleg expressada és sincera. Serà l’hora de demostrar que és possible seure a parlar sense condicionants previs, sense buscar excuses peregrines com no condemnar la violència o que el conflicte català és un problema de convivència i fractura dins la societat catalana o que s’ha de parlar tot en el marc de la llei i la Constitució. I en aquest sentit, qui té la paella pel mànec és Pedro Sánchez.
Cal oblidar tot el que s’ha dit i fet fins ara per establir un diàleg entre iguals, posant sobre la taula què vol cadascuna de les parts, fins on estan disposades a arribar i quines garanties donen de complir el que es pacti, sense retractar-se al cap de quatre dies, segons bufi el vent de la política espanyola. Perquè ja tenim l’experiència de la promesa incomplerta de José Luis Rodríguez Zapatero, aquell famós compromís de l’“ Apoyaré ”. ¿Els presos, exiliats i perseguits per la justícia espanyola, són una motxilla que representa un llast enorme a l’hora d’iniciar les negociacions? Seieu i parleu!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
