CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 25/01/2020

De tren de la costa

a metro del Maresme

El temporal Gloria ha posat al descobert els desencerts d’envair el territori de les conques fluvials i les línies de la costa. Aquesta manca de respecte un dia o altre es paga. Una dita antiga diu: “L’aigua sempre acaba recuperant els seus antics camins”.

Amb el pas dels anys la línia R1 del tren de la costa ha anat envaint les platges, empesa també per les ampliacions de la N-II, i ara el mar ha descalçat les vies, reclamant el que és el seu territori.

Ja és hora de traslladar les vies cap a l’interior, soterrant alguns trams pel lateral de l’autopista del Maresme C-32, i a altres llocs com Premià, Vilassar o Mataró, situar-los entre les poblacions de Mar i de Dalt, amb estacions amb aparcaments i enllaç amb línies d’autobusos urbans. Les estacions de la Renfe es podrien recuperar com a centres socials o biblioteques, i l’espai de les vies del tren es podria convertir en un passeig verd, amb una línia de tramvia i circuit de bicicletes.

És el moment de prendre decisions definitives. Ja és l’hora del metro del Maresme!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Indefensió

No sé si el ministeri de Foment, el que va ordenar que els taxis i vehicles de transport de passatgers canviessin les matrícules a color blau i lletres blanques, és conscient de la falta de visibilitat dels números i lletres d’aquestes matrícules, fet que fa impossible poder identificar un vehicle a menys d’un metre de distancia.

És impossible identificar un taxi o un vehicle VTC per qualsevol motiu mentre està circulant, encara que sigui a una distància adequada per fer-ho, com s’identifica qualsevol altre vehicle amb matrícula blanca. És curiós, en canvi, com les matrícules del cos consular, que també són blaves, es llegeixen perfectament.

Vull fer constar la indefensió que aquest fet provoca a la ciutadania i a les mateixes autoritats de trànsit. Un problema de circulació o accident pot quedar impune o sense solució davant la impossibilitat d’identificar l’infractor o responsable de l’accident.

JOAQUIMA CREUS CEDÓ

BARCELONA

‘David i Goliat’ de genolls

Una de les imatges més colpidores dels dies històrics que hem viscut amb el temporal Gloria és la de l’escultura d’Antoni Llena, a la ciutat olímpica de Barcelona, caiguda a terra de genolls. Dic que són dies històrics perquè el que ha passat amb el delta del Ebre marca l’inici palpable a casa nostra del que vindrà.

Davant el dilema de si cal tornar a aixecar David i Goliat, jo suggeriria que deixem l’escultura de genolls a terra. El plany de la natura ha modulat l’obra de l’artista i la complementa, crea un nou missatge relacionat amb el caos climàtic, la devastació de la natura i la penitència del rei i el gegant.

JORDI SUNYER I DEU

SANT CUGAT DEL VALLÉS

Sotmesos a un veto?

En cap lloc d’Europa s’actua com aquí amb el veto parental. L’educació es basa en la confiança: els pares -que no són propietaris dels fills i se n’ocupen responsablement al menys fins als 18 anys- els duen a l’escola amb uns professionals que arriben on ells no arriben. El nostre sistema no és una educació a la carta, sinó un servei honest i ètic.

El veto que s’han inventat a Múrcia implica desconfiança cap a la tasca dels mestres. Farien un veto mèdic, de jutge o comercial? Ignoren que els professors tenim una deontologia docent clara? En quina bombolla esterilitzada volen viure? És un disbarat.

XAVIER SERRA BESALÚ

GIRONA