CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 26/01/2020

Els escoltes i les guies, on som?

Davant les situacions d’emergència, ¿on som els escoltes i les guies? Em pregunto si allò per a què vam néixer, el servei, s’ha esfumat o no està ara mateix a l’ordre del dia. L’escoltisme va néixer amb l’objectiu de formar persones compromeses tot prestant servei a la societat. I, al mateix temps, sempre diem que mai es deixa de ser escolta, que és una manera de ser i de fer. I és cert, el cau ens ajuda a créixer i viure de manera compromesa i solidària. Però... ¿som escoltes a temps parcial? I si ser escolta és una manera de ser i fer, per què no ens arremanguem quan és necessari?

En poques setmanes hem viscut dues grans catàstrofes: les riuades a finals d’octubre del 2019 i el temporal Gloria el gener del 2020. I nosaltres on érem?

Penso que ens preocupa més treure un comunicat que no pas prendre partit. M’inquieta que no siguem conscients que la vida és al carrer i no dins d’una pantalla. Sempre a punt. Perquè... va d’això, oi? Nosaltres sempre estem a punt, i disposades a servir!

NATÀLIA BRU BUDESCA

TARRAGONA

Deleguem en una màquina

Quan deleguem en una màquina la responsabilitat de cuidar els infants o la gent gran, posem en perill la dignitat humana. La intel·ligència artificial feble ofereix sistemes d’ajuda molt útils, des de rellotges que monitoritzen paràmetres de salut fins a robots, passant per sistemes de geolocalització. Però el més important, per més que ens ajudi en tasques funcionals, és tenir clar que un robot no pot substituir en cap cas el paper del cuidador, la seva responsabilitat, implicació personal i l’humanisme cap als altres.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Veneçuela

Tinc una amiga que després de viure 40 anys a Veneçuela ha tornat a Catalunya perquè no podia més. Ha viscut la transformació d’un país ric en un país en què no hi ha menjar, medicines, ni el més bàsic. Molt a desgrat li ha sigut impossible continuar amb aquesta tensió. Però el que més li dol és que el nostre país no doni suport a qui pot ajudar-los a sortir d’aquest pou, sinó que, a vegades, les lloances són per a qui els està enfonsant cada vegada més. Es pregunta: si aquest règim els sembla ideal, per què no se’n van a viure allà? Molts veneçolans vindrien feliços a Espanya si els fos possible, perquè com estan ara, no és vida.

PILAR CRESPO ÁLVAREZ

TERRASSA

El metro quan plou

Aquests dies de pluja amb el temporal Gloria hem pogut constatar el desastre que és el metro quan plou. Es produeixen pèrdues d’aigua i goteres i han de recórrer a posar munts de serradures. Això suposa dos problemes: primer, ens mostra que les infraestructures s’han de millorar, perquè són deficients; segon, planteja un greuge estètic, no fa bonic veure les andanes infestades d’aquells munts. A part d’això, algú podria prendre mal, i llavors sí que tindríem un problema.

MARIA LÓPEZ

BARCELONA

Recollida d’arbres de Nadal

L’altre dia anava en autobús i vaig descobrir els punts de recollida d’arbres de Nadal. Durant un període de temps, la gent pot dipositar els seus arbres en una sèrie de zones habilitades als diferents barris. Em sembla una iniciativa preciosa, que s’hauria de conèixer més, perquè allarga la vida de l’avet i és una mesura que pensa en el medi ambient, en l’ecosistema i en el planeta.

MARIA MOURE

BARCELONA