CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 22/02/2020

Prohibit penjar pancartes

El jutjat núm. 6 de Barcelona dicta sentència i prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona que pengi al balcó una pancarta amb el llaç groc, o altres símbols, perquè vulnera el dret fonamental a la igualtat, i el commina a retirar-la immediatament. Reconeix i declara que la col·locació del llaç groc, en un edifici públic, és un símbol partidista i vulnera el dret fonamental a la llibertat ideològica, i també xoca manifestament amb els principis de neutralitat institucional i objectivitat a què està sotmesa l’administració pública.

Conclusió que es pot derivar d’aquesta sentència: Generalitat, diputacions, ajuntaments i qualsevol òrgan de l’administració pública no poden penjar cap mena de pancarta, per exemple, a favor del col·lectiu LGBTI, de les dones víctimes de la violència masclista, contra la Guerra de l’Iraq, contra el canvi climàtic, contra els desnonaments, per les lluites obreres i de la pagesia, la senyera, la bandera espanyola o a favor del rei Felip VI, perquè no representen el 100% de la ciutadania. O sigui que: queda prohibit penjar pancartes de qualsevol signe!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Un altre 8 de març

En un moment en què de vegades sembla que la societat avança de manera imparable i decidida cap a la igualtat, encara sorprenen notícies com les que hem sentit aquests dies. Primer, sobre Carme Forcadell i Dolors Bassa, que han obtingut permisos penitenciaris per tenir cura de familiars. Que curiós que només les dones polítiques condemnades pel Suprem surtin de la presó per cuidar familiars i que cap dels homes polítics condemnats en les mateixes circumstàncies s’aculli a l’article 100.2 per aquesta raó.

Un altre exemple de com de lluny encara queda la igualtat són alguns dels obituaris de Kirk Douglas, en què s’esmentava que moria l’últim mite del Hollywood daurat i s’oblidaven completament d’Olivia de Havilland, que encara és viva.

Davant d’aquestes petites mostres, resulta clar que haurem de tornar a manifestar-nos el 8-M amb força i fent-nos sentir, per aconseguir la igualtat real.

ANNA PRATS BACHILLER

GIRONA

Manca d’educació viària

El fet, de tan generalitzat, es dona per establert i arriba a resultar estrany per a la majoria si algú en fa alguna crítica. Aquí va la meva. No hi ha dia que conduint no em trobi que el vehicle de davant, sense previ avís, gira sense avisar, amb el perill que comporta haver de frenar de cop tu i tota la resta dels cotxes que et segueixen, o que algú de sobte vulgui aturar-se al voral de la carretera i ho faci sense pensar que porta algú al darrere conduint. No, no es fa ús dels intermitents. I és generalitzat. De vegades ni els mateixos cotxes d’autoescola ho fan i, esclar, així ens va.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Por al diferent

En els últims anys, com a conseqüència del gran nombre de persones que han d’abandonar el seu país per refugiar-se en un altre, el fenomen migratori és en boca de tothom. És important que respectem els nouvinguts i que entenguem que aquesta gent es veu obligada a deixar enrere casa seva i que molt probablement ha viscut experiències injustes i horroroses que no es mereix ningú.

Em preocupa l’odi que està començant a sorgir per part d’un sector de la població cap a aquesta gent. Tenen “por al diferent”. Malauradament, el món ja va veure fins on pot arribar aquest odi en èpoques passades no tan llunyanes. Entre tots l’hem de combatre perquè aquest odi és una bola caient des d’una muntanya que cada vegada es va fent més i més gran.

JUAN CARLOS URQUIA SOY

BARCELONA