Cartes a la Directora 18/09/2018

Fora aforaments

El president espanyol parla de reformar la Constitució per eliminar aforaments. Ja m’està bé. De tota manera, li demano que sigui agosarat i no s’acontenti amb fer-ho en format light. Si reconeix que hi ha diferents problemes de fons, no n’hi ha prou amb fer una petita neteja de la façana. Suprimir tan sols els dels polítics i mantenir els dels jutges i fiscals em semblaria ofensiu. Justament tots ells són els qui han de mostrar un comportament exquisidament impol·lut. Sense la més mínima escletxa. És per això que parlo d’aforaments sense forats, fent un joc de paraules. Ampliant el ventall del que dic, no és possible que el Congrés hagi vetat més de cent preguntes sobre activitats no prou clares de la monarquia. Si “el canvi d’època ha de continuar avançant” (en paraules del mateix Pedro Sánchez), convé ser valent i allunyar els fantasmes del passat. Som al segle XXI. No tindria sentit, tampoc, limitar l’absurd privilegi dels aforaments als casos d’acusacions que s’ubiquen en l’exercici públic.

JOSEP BALLBÈ I URRIT

TERRASSA

Màsters i política

Soc advocat, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. La llicenciatura va ser la conseqüència de l’esforç de moltes jornades d’estudi, assimilant les classes magistrals a les quals vaig tenir la sort d’assistir. Vaig tenir també la sort de compartir estudis universitaris amb alumnes que es llevaven a les cinc del matí per poder arribar a la universitat i que compaginaven els estudis amb la feina per poder-se’ls pagar. Una de les coses de les quals em sento més orgullós és de la meva llicenciatura i dels sacrificis que vaig haver de fer per obtenir-la.

Aquests dies estic rabiós per com s’està tacant el prestigi de les universitats, però sobretot, estic furiós per qui i pels motius pels quals s’està arrossegant pel fang una institució que, pel que representa, qualsevol aspirant a gestionar interessos públics hauria de voler protegir. Considero inadmissible que s’estigui projectant que la universitat és un mercat on es venen títols al millor postor. Molts alumnes poden veure afectada la seva projecció professional pel simple fet que els seus governants, o aspirants a ser-ho, han decidit desprestigiar les universitats on s’han format. Polítics que són capaços de donar prioritat a la seva ambició personal per davant de l’interès general.

Senyors polítics, ja que vostès tenen el privilegi de poder exercir una professió en la qual no se’ls exigeix cap titulació, els prego que deixin de frivolitzar amb les universitats a les quals hem acudit els que, amb perseverança i esforç, hem guanyat títols que ens són imprescindibles per poder treballar.

PABLO FEU FONTAIÑA

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Museu Rigaud de Perpinyà

Raoul Dufy, les ateliers de Perpignan 1940-1950 és una exposició que el Museu d’Art Rigaud de Perpinyà ha presentat aquest estiu. Es podrà veure fins al 4 de novembre. Documenta amb textos i fotografies la relació d’aquest pintor amb la població de Perpinyà a través de l’amistat amb el doctor Pierre Nicolau i els tallers on va poder pintar. Les imatges d’aquests tallers són els que veiem a les pintures exposades i hi podem contemplar els quadres i les escultures a mig fer, els esbossos penjats a les parets o les carpetes recolzades a terra amb el color viu que caracteritza la seva obra.

És una bona ocasió per visitar el Museu d’Art Rigaud, que ocupa un edifici elegant i ben cuidat. És un museu que compta amb una col·lecció fixa molt completa, a més a més de les exposicions temporals. Hi podem veure tant art gòtic com art barroc o de l’època moderna relacionat amb Perpinyà. A les sales del Barroc hi ha l’obra de Hyacinthe Rigaud. Destaquen les obres de Picasso i d’Aristides Maillol. Personalment destacaria l’escultura d’Antoni Clavé que hi ha al pati interior del museu.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ