Cartes a la Directora 8/10/2018

Ens han fet fora

La política espanyola es caracteritza per la falta d’autocrítica, que és la millor manera d’enquistar els problemes i no resoldre’ls. Ho dic perquè el 2 d’octubre tots els polítics i mitjans espanyols, aquests que asseguren que no són nacionalistes, lamenten la commemoració a Catalunya de l’1-O. Ja no recorden que el Procés el van començar el PP i el TC amb la recollida de signatures i la sentència contra l’Estatut, menystenint la sobirania popular catalana i destruint el sistema constitucional d’aprovar estatuts.

L’1-O van venir a castigar-nos per voler votar, malgrat que votant és com es resolen els conflictes en democràcia. L’Estat va decidir trencar Espanya fent-ne fora Catalunya. Ho va decidir tot sol i no va dubtar a fer-ho de manera clara i contundent davant les càmeres de TV de tot el món que ens miraven. I el 3-O ho va ratificar el cap de l’Estat. ¿De què es lamenten ara?

Puc acceptar que Catalunya els molesti o que ens vulguin fer fora, però no puc acceptar que tirin la pedra i amaguin la mà. El culpable que Catalunya estigui com està és l’Estat i la seva política clara contra tot el que és català.

Per això ara els catalans hem de decidir si volem quedar-nos en un lloc on no ens volen, i on ja ens han dit que ens tractaran com súbdits de tercera, o si volem ser ciutadans lliures en una República nova.

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

L’elefant de la independència

Després de veure el debat de política general de Catalunya, he pogut observar que tots els partits polítics parlen del mateix elefant, uns des de la trompa i uns altres des de la cua.

Em sembla que els partits coincideixen majoritàriament en les propostes que el president Quim Torra vol dur a terme en la seva legislatura. L’oposició no hi coincideix en un 20%, i ERC, en un 5% aproximadament. El president explica les polítiques socials i econòmiques que realitzarà. Fins aquí tot correcte. Però després ho supedita al Procés, la República, la independència, els presos i els que estan a l’exili. Aquí s’inicien les discrepàncies. Cap ciutadà pot entendre com havent-hi tantes coincidències no són capaços d’arribar a un acord per activar el Govern.

El meu consell als polítics que estan impedint que Catalunya segueixi avançant és que oblidin les posicions de partit i pensin més en els ciutadans. Mentre tots pensin que tenen la raó, difícilment s’arribarà a un acord. El problema de Catalunya només es podrà resoldre entre catalans i segurament haurem d’anar a noves eleccions, perquè seguint en la línia que s’ha traçat ni amb l’ajuda del Papa n’hi haurà prou.

JOSEP MEGÍAS VERGÉS

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Una plaga visual

A l’ARA de dissabte passat, Catalina Serra va fer una columna parlant d’un tema que em va sorprendre. Tinc la impressió que gairebé ningú en parla enlloc, com tampoc cap polític planteja que som davant d’una moda que fa massa anys que dura, perquè contamina, embruta i degrada el patrimoni privat i públic. Es tracta dels tags, grafitis o digueu-ne com vulgueu. Jo en dic gargots, gargots que envaeixen impunement algunes parets, algunes portes, fins i tot les de gran valor, i gairebé el cent per cent de les persianes dels locals dels nostres pobles i ciutats.

Tinc la impressió que molta gent s’hi ha acostumat, i que no els molesten perquè no els veuen. Els han integrat al seu disc dur tot i que en realitat és contaminació visual i degradant. No sé qui deia que en un entorn net la gent té més cura perquè continuï net que no pas en un entorn degradat per les pintades. Sigui com sigui som davant d’una plaga i caldria conscienciar-nos per oposar-nos-hi.

ENRIC CUSÍ I BOLDÚ

BARCELONA