L’extermini de l’esperit barceloní
Vaig néixer fa trenta anys al Poblenou, a Barcelona. Des que era una nena, els carrers del barri són una extensió de casa meva. Sempre m’ha costat imaginar-me vivint en alguna altra banda, però fa uns mesos m’he vist obligada a canviar el futur que la meva imaginació havia construït. He hagut de marxar de la ciutat que m’ha vist créixer perquè no puc pagar el lloguer. El que m’ha passat no és un cas aïllat. Conec moltes persones que no han pogut fer el seu niu al barri perquè s’ha revaloritzat la zona. Arriben nous veïns amb un poder adquisitiu més alt i estan disposats a pagar molts diners per viure on fins ara era casa nostra. Entenc que les ciutats evolucionen amb el temps, però el que està passant no és un canvi, sinó un extermini. Els comerços de proximitat se substitueixen per grans cadenes i botigues de disseny i els veïns de tota la vida ens veiem obligats a marxar. Si aviat no hi posem solució, ja ens podem acomiadar per sempre del que fa especial Barcelona, que no és res més que l’esperit de barri que es respira en tots i cadascun dels seus racons.
MARIA LÓPEZ
BARCELONA
La cultura de la pantalla
Seria bo, sobretot per a la joventut, fer o intentar fer un xic de dejuni digital per evitar la dependència i no començar a viure en un món virtual que no té res a veure amb la realitat quotidiana. Em preocupa que s’estigui obrint una bretxa entre generacions, o sigui, entre persones connectades i desconnectades.
Molts avis s’adonen que els seus nets no tenen res a veure amb els joves que ells van ser. En la meva opinió, no hi ha res com la presència física, i mai res podrà substituir una mirada als ulls, una abraçada sincera o el contacte personal i directe amb el comunicant.
Soc conscient que les noves tecnologies beneficien persones grans o persones impedides, per no parlar de les ofertes d’estudis semipresencials. Però no és menys cert que hi ha d’haver un temps per a cada cosa. En fi, com diu el psicòleg Salvo Noè: que les trobades es tornin abraçades.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
Vetar un llibre
La direcció del Lycée Français de Barcelona ha decidit vetar un llibre proposat pel departament de català, no en funció de criteris pedagògics, ni tan sols en funció del contingut del llibre, sinó de l’adscripció política del seu autor. El departament proposava en un determinat nivell el llibre Les aventures d’en Nao, el nen llenguado, de Raül Romeva. Es tracta d’un llibre per a joves de temàtica marina i rerefons ecologista, que no fa pudor de sofre català. Però, ai las! L’autor és independentista, és a la presó i ni tan sols ha sigut jutjat.
Uns pares (no sabem quants, ni si estan més interessats en la política que en la pedagogia) han protestat per la inclusió d’aquest llibre en el programa, i la direcció ha accedit al veto sense explicitar l’argumentari. ¿Són aquests els valors actuals d’aquesta institució? ¿Eliminarà el Lycée, per posar un exemple, les referències i tots els exemplars de Voyage au bout de la nuit de les seves biblioteques?
ANDREU MORENO REYES
BARCELONA
Rafa Nadal
Som molts els que coneixem Rafa Nadal a través del seu tenis. Les accions d’humanitat que està tenint aquests dies amb els veïns de Sant Llorenç són part de la seva persona. Col·laborar després de la catàstrofe és una cosa que li surt de dins, igual que a tots els voluntaris. El Rafa és un més, i no per ser famós deixa de ser-ho. Només un consell per al Rafa: “Segueix sent qui ets”.
CRISTINA CASALS MASSÓ
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
