Cartes a la Directora 7/11/2018

Una societat estancada

Som al final de la segona dècada dels anys 2000, ben entrat el segle XXI, i encara existeix un hàbit en la societat propi de la prehistòria.

Ens considerem una de les generacions que més s’han desenvolupat, aportant principalment canvis tecnològics que han canviat completament l’estructura social.

Però encara es continua fent. Tenim a l’abast de les nostres mans materials increïbles, dissenyats per enginyers i altres professionals... i encara veig en els aparadors bosses de pell animal.

I en presumeixen.

Em considero incapaç de permetre que un animal mori únicament perquè jo pugui vestir-me amb la seva pell.

Us convido que, si no sou extremadament sensibles, busqueu com és el procés d’extracció de pell. N’hi ha que es duen a terme mentre l’animal encara és viu.

LORENA REINA OLMEDO

MARTORELL

Independentisme i pacifisme

Un dels reptes més importants que haurà d’afrontar l’independentisme en els pròxims mesos serà el de no deixar-se provocar, és a dir, el de protestar per les injustícies amb la mateixa netedat impol·luta i el mateix pacifisme que ha demostrat durant aquests anys.

Un dia com divendres, quan es van conèixer les acusacions als presos polítics, o el dia futur en què es coneguin les condemnes, són d’alt voltatge emocional, però s’ha de tenir sempre present que el crèdit i les hipotètiques ajudes de l’exterior vindran en funció de si el moviment s’ha mantingut en els límits del pacifisme. Segur que tots els manifestants així ho sabran entendre.

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Sobre les xarxes socials

Actualment estem més connectats que mai, però precisament és això el que ens allunya els uns dels altres. Mostrar les nostres vides a les xarxes socials s’ha convertit en una prioritat: si no publiques allò que fas sembla que no hagis fet res.

Amb l’excusa de voler tenir imatges per al record ens passem més temps fent fotos i vídeos que gaudint del moment. Sembla que veure una posta de sol sense fer una foto o menjar en un restaurant sense immortalitzar amb un instastory el plat healthy s’ha convertit en missió impossible.

Ha arribat un moment en què ho sabem tot sobre les altres persones. Sabem el que estudien, on han estat de vacances, la discoteca on surten de festa… Però no ens n’assabentem d’una manera directa, sinó per les seves publicacions en xarxes.

És així com volem relacionar-nos amb els altres?

NAÍS FERNÁNDEZ

BARCELONA

El problema del tabac

Els estudis ens indiquen que els missatges d’advertència que es col·loquen als paquets de tabac són inútils. No afecten en absolut els fumadors o les marques de tabac: la gent no ha deixat de fumar des que es va prendre aquesta mesura. El color vermell de les capses de Malboro segueix sent atractiu, malgrat les fotografies que hi apareixen, com per exemple la d’un pulmó putrefacte.

En alguns països com Panamà les mesures antitabac són més decidides, de manera que s’ha aconseguit que el país sigui un dels que té menys fumadors del món.

En canvi, si camines pel metro de Berlín trobaràs anuncis de diferents marques de tabac. A la majoria de països europeus està clar que ens interessa que la gent deixi de fumar, però no gaire.

LAURA CASTRO MAIRA

BARCELONA

Més continguts de