Cartes al Director 21/09/2015
Un nou curs a l’Escola Els Aigüerols
Comença un nou curs i, per a l’Escola Els Aigüerols (Santa Perpètua de Mogoda), ja són set. Des de l’AMPA, recollim sentiments contradictoris dels que formem aquesta comunitat. D’una banda, ens sentim contents de poder començar un curs més, rebent una nova aula de P-3, i orgullosos de poder ser part d’un model educatiu que ens engresca i ens emociona per igual.
D’altra banda, lamentem profundament que per aconseguir-ho hagi calgut la instal·lació d’un barracó i, no només a l’Escola Els Aigüerols, sinó també a l’INS Rovira-Forns, al mateix municipi. La Generalitat es gastarà gairebé 70.000 euros en prefabricats quan es necessita -i es reclama des del curs 2009-2010- un edifici que pot solucionar els dos problemes. Des de l’AMPA, ens posicionem a favor de la construcció d’una escola-institut que doni resposta a les necessitats educatives del municipi.
Sembla que el departament d’Ensenyament comença a posicionar-se a favor d’aquest nou model, segons les últimes declaracions de la consellera, Irene Rigau.
Esperem ser dels primers a experimentar-ho. Ja fa set anys que estem a l’espera, ara sí que toca.
La lluita i l’esperança sempre han sigut la bandera de batalla d’aquesta AMPA i així continuarà sent. Esperem que aquest sigui l’any de moltes coses, també de la nostra escola.
PEDRO SERRANO TORRE, SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
“I am a Catalan”
Em sento orgullós de ser català. M’hi sento, esclar, després de viure quatre anys de manifestacions pacífiques, familiars i festives a favor de la llibertat del nostre poble, sense que hi hagi hagut la més remota incidència.
És com un miracle que hem fet possible tots junts i que desmunta tots els arguments que volen infravalorar-lo i empetitir-lo.
Crec sincerament que els catalans aportem al món civilitzat i democràtic un important punt de pacifisme com a lliçó a tots els estats, que van formar-se, gairebé tots, després de cruentes guerres. Aquesta aportació la fem sense motius obscurs ni afanys imperialistes.
Volem ser lliures i sobirans dins la nostra terra, perquè puguem ser comptats, escoltats i acceptats com a ciutadans europeus.
El nostre poble històric fa quasi 500 anys que és ignorat i maltractat.
Sóc un més d’aquest poble voluntariós i de virtuts demostrades.
Per això, ara i aquí, tinc l’orgull de repetir en veu altiva aquella famosa frase que va dir a l’ONU el nostre insigne Pau Casals en plena dictadura... “ I am a Catalan”.
EUSEBI MAJÓS PONT, L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Les persones amb autisme
¿Les persones amb autisme són malaltes? Són discapacitades? Són diferents? No més que jo.
Jo, per exemple, tinc dificultats per concentrar-me si hi ha música o soroll.
Jo sóc diferent de tothom. I tothom és diferent de mi. Jo sóc totalment discapacitat si es tracta de córrer 100 metres en només 10 segons, també per resoldre un problema matemàtic difícil, per penjar un quadre o per desxifrar un jeroglífic.
Les persones amb autisme tenen problemes de comunicació. Sí, és veritat. ¿Això fa que siguin més diferents, més discapacitats que no pas jo? Ho tinc clar. No.
No hi ha ningú diferent de la mateixa manera que no hi ha ningú igual.
Diria que els que tenen autisme són singularment diferents.
Ara que ho penso... tan singularment diferents com jo mateix. Com ho som tots.
MANEL FORTIS ARTACHO, SANT JOAN LES FONTS
