CARTES I MISSATGES
Opinió 09/08/2021

Cartes a la Directora 01/08/2021

3 min

Gràcies, superherois

Baixar del Pirineu amb la motxilla plena de jocs, vetllades, excursions, cants... és un tresor d’experiència que molts infants gaudeixen cada estiu. També baixen rebentats, mig afònics, amb la roba ben bruta, però amb un bagatge impagable d’aventures viscudes.

Enguany semblava que tot seria més senzill, però les variants del virus i els capricis de les onades han afegit un visitant extra a la programació i realització dels campaments: el neguit. Per això vull fer un aplaudiment llarg a tots els joves altruistes que han fet possible aquestes activitats educatives tan enriquidores, que han pres mil mesures personals i grupals abans i durant l’activitat, que han dormit poc dissenyant protocols de seguretat, afegint bombolles, distàncies, mascaretes, gels, entre les tendes, els banys al riu i les gimcanes.

L’“entusiasme sospitós” dels caps i monitors que subratllava l’estimat Carles Capdevila, justament ara és més necessari que mai. La vostra feinada entre valls i muntanyes no omple portades. Però per a molts nens i nenes, per a molts pares i mares, sou uns superherois imprescindibles. Amb el vostre treball altruista feu possible un món millor. Milions de gràcies pel vostre exemple, pel vostre servei. I sempre a punt!

FRANCESC BALCELLS I TEIXIDÓ

EL PALAU D’ANGLESOLA

Després de l’incendi no ve la calma

Fa mal veure les flames i les cendres, aquests dies. I encara en fa més el silenci que queda després del foc, l’esterilitat de les polítiques que en deriven.

No podem quedar-nos satisfets amb la concessió d’algun ajut per danys, ni amb quatre paraules boniques cap a la feina de bombers i pagesos. Cal actuar diferent: amb previsió, creativitat i convicció. El 64% del territori de Catalunya és bosc, i ha estat abandonat i menyspreat en el pensament urbà que condiciona les polítiques del país. Necessitem accions immediates, regeneradores i amb criteris locals per al territori forestal i rural, accions que no són necessàries només per a la gent de la zona, sinó que són l’única base possible per construir-ho tot per a tothom.

Després de l’incendi no pot venir la calma. Les imprudències van més enllà de llençar una burilla per la finestra, i la responsabilitat política davant l’abandó insostenible dels boscos i de la terra també és imprudent i vergonyosa.

MARIA PUIG PARNAU

MADREMANYA

Parir a Berga, parir a casa

“Estàs embarassada?” “Felicitats!” “Què és? Un nen o una nena?” “Com es dirà?” “A on pariràs?”

Després de la primera experiència amb la nostra primera filla, i fins que hem tingut la sort de veure nàixer el nostre segon fill, aquesta ha estat una conversa habitual entre amics i coneguts.

Al principi no acabàvem d’entendre l’última pregunta: “A on pariràs?” Sembla que per norma, per tenir el control de les nostres vides, cal pagar una mútua privada o bé anar a Manresa, perquè aquí a Berga...

És per això que volem agrair l’excel·lent tracte i professionalitat que hem rebut per part tots els professionals que ens han atès en aquest moment tant important per a nosaltres. En especial a l’equip de llevadores, ginecologia i obstetrícia, tant del mateix Hospital Comarcal Sant Bernabé com dels centres d’atenció primària de la comarca. Ens hem sentit molt ben acompanyats, en el període de gestació, en el moment delicat del part i en el període de l’actual postpart i inici de la criança.

Per això hem decidit escriure aquestes paraules. Per donar-vos les gràcies i per fer saber a la gent que per a nosaltres parir a Berga ha sigut parir a casa. Visca la sanitat pública!

GUILLEM CANAL SANTAEULÀLIA I EVA TOMÀS GONFAUS

GÓSOL

stats