Soc una noia apassionada pel futbol i fins fa poc jugadora d’un equip femení del meu poble. He gaudit d’aquest esport durant més de 10 anys, en equips mixtos i posteriorment femenins. També he hagut de lluitar i fer front a certs comportaments desafortunats per practicar aquest esport. Avui dia, el creixement del futbol femení és un fet a escala mundial, tant a nivell professional com en clubs més petits. Cada vegada són més les nenes i dones que el practiquen. Malauradament, s’hi viuen desigualtats i discriminacions. Fa uns dies va ser el primer equip del Rayo Vallecano femení a través d’un comunicat, que va fer arribar a l’AFE (Associació de Futbolistes Espanyoles), que va fer pública la desigualtat en la qual es troben les seves jugadores en comparació amb els seus companys del primer equip masculí. En aquesta denúncia, detallaven irregularitats: no disposen del material bàsic esportiu ni d’un gimnàs, no disposen de serveis mèdics ni fisioterapeutes, no tenen la figura del delegat o delegada, no saben en quines condicions han de viatjar quan han d’anar a jugar a fora fins al dia anterior, no tenen accés al pàrquing, les cases que el club ofereix a certes jugadores han deixat de ser pagades per l’entitat i, finalment, no disposen d’equipacions actuals completes de partit. Tot això no em sorprèn. És un cas entre molts d’altres. Cal que d’una vegada valorem igual les competicions femenines i les masculines, no només en el futbol sinó en tot l’àmbit esportiu. Ens queda encara molt per aprendre i molt per desaprendre. La igualtat està en mans de tots.
ALBA RODRÍGUEZ
SANT JOAN DE VILATORRADA
L’extinció de la llengua catalana
Són cada vegada menys les persones que parlen el català en el seu dia a dia i les seves relacions. Als carrers, a les botigues, als bars, però també a les escoles. El 2006 el 67% dels alumnes es relacionaven sempre o gairebé sempre en català durant les activitats grupals, mentre que el 2021 només ho fan el 21,4%. Una realitat que va en contra de la riquesa lingüística d’un país i la normalització d’una llengua. Aquesta situació preocupant no va arribar al Govern fins que a inicis d’aquest mes van fer públic el pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius. ¿Ha arribat tard aquesta acció? El conseller va defensar el pla de la següent manera: “Davant d’aquesta realitat lingüística, que no és la que volem, des del Govern fem front a la situació i actuem. I des del departament d’Educació impulsem aquest pla per incrementar l’ús del català als centres educatius”.
De petita recordo parlar i sentir el català durant la major part del dia. Però què ha passat ara? Camino per Barcelona i em sorprenc si sento persones parlant el català. És una realitat, n’hem de ser conscients i és entre tots que podrem aconseguir canviar-la.
SARA PLANS AUGUETS
SOLSONA
Política i algoritmes
La implementació de computació algorítmica aplicada al màrqueting polític genera el context ideal perquè els polítics es distanciïn completament de la ciutadania per falta de necessitat, ja que poden conèixer més i millor cada individu amb el big data. Correm el risc d’entrar en una era en què polítics i partits ja no es diferenciïn per les seves idees sinó per la seva força econòmica, que els permeti pagar les enormes quantitats que es necessitaran per guanyar el nou joc deshumanitzat en què es va convertint la política, en què el benefici dels ciutadans serà, amb una mica de sort, un objectiu secundari emmascarat de populisme, com a únic fi per legitimar-se.
ANNA AYGUASANOSA
GRANOLLERS
