Vaig sentir a la ràdio que el PSC no anirà a la manifestació en favor de l’escola en català que tindrà lloc avui dissabte 18 de desembre a l’Arc de Triomf de Barcelona. Senyors del PSC, no cometin aquest, al meu entendre, tan greu error de no anar a la manifestació! Amb el seu propi espai i lema, marcant distàncies si cal amb altres grups participants amb els quals no han de coincidir pas en tot, però sí en la defensa del català! El PSC pot enviar una delegació a la manifestació si realment, que així ho espero, consideren els seus dirigents que és prou important per anar-hi. Estic d’acord amb les seves recents manifestacions sobre la necessitat de no polititzar la llengua, és a dir, de no fer-ne un ús partidista, però la manifestació és un acte polític unitari de totes aquelles forces polítiques catalanes que defensen el català i l’escola en català. Sisplau, no hi faltin. Per l’escola en català, tots junts a la manifestació. El PSC, un dels pares de la immersió en català a l’escola, no hi pot faltar!
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
Tot continua igual
Després de gairebé dos anys en pandèmia, encara continuem igual. Tot va començar amb l’esclat d’aquest virus que ens va obligar a tancar-nos a casa. Durant diversos mesos, el planeta va renéixer i les persones semblaven recuperar la part humana on resideix l’empatia, la solidaritat, el respecte pels altres… Encara hi havia esperança que tota aquesta situació ens afectés, en certa part, de manera positiva. Però res no va ser així, el virus va començar a cedir i, amb l’aparició de la vacuna i les restriccions derivades, aquesta part tan utòpica de les persones ha desaparegut de nou. Deixem de ser tan egoistes i col·laborem tots units per desfer-nos per fi d’aquesta maleïda bèstia. No creieu que ja n’hi ha prou?
MARTA ESTÉVEZ MOYA
EL PRAT DE LLOBREGAT
Regenerar la vida pública
Seguint el que proposa el papa Francesc a la seva encíclica Fratelli tutti, la 43 edició de les Setmanes Socials pretén pensar junts com regenerar una vida social marcada per la polarització ideològica, per la desafecció cap a la construcció del que és públic i per un individualisme ancorat en una cultura de la satisfacció immediata. Per regenerar la vida pública, també la vida política, cal un canvi de mentalitat en què primin els interessos generals sobre els particulars, en què es cerqui el consens social i polític davant dels grans reptes del nostre temps, i en què es construeixi una voluntat de diàleg, sense exclusions ni imposicions ideològiques.
JESÚS MARTÍNEZ MADRID
SALT
Mirant al 2023
Les pròximes eleccions generals se celebraran el 2023. Ens queda poc temps per fer moltes coses. Segons diuen les enquestes i els pronòstics, l’extrema dreta de Vox i el PP podrien no només guanyar sinó aconseguir una majoria aclaparadora d’escons. Un govern a l’estat espanyol amb majoria absoluta de dretes i extrema dreta. Què vol dir això i que ens podem esperar els catalans? Vox demana que se suprimeixi l’estat de les autonomies. El PP, que s’apliqui (ja ho demana ara) un 155 rotund i permanent a Catalunya. Vox i el PP faran pinya per fer fora el català de les escoles (primer a l’escola pública, més endavant previsiblement també a la privada). Vox demana il·legalitzar els partits catalans sobiranistes i els d’esquerres (encara que no siguin de tarannà independentista). El PP coincideix amb Vox que cal il·legalitzar tota formació independentista. També plana l’amenaça de tancament dels mitjans de comunicació públics TV3 i Catalunya Ràdio. Tot això i més, Vox i el PP ho podran fer. Ens queda poc temps de lluita. Els nostres polítics, el nostre Govern, s’arronsen d’espatlles. La societat civil és, com sempre, l’única esperança. Lluitem plegats per defensar el poc que encara compartim com a poble.
JAUME SALADRIGAS CUSSONS
BARCELONA
