Precisió
En la seva seva interessant secció setmanal Un tast de català l’expert lingüista Albert Pla Nualart comentava, el proppassat 12 de juny, la construcció “Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits...” -construcció que constituïa el títol del tast - i, en el fragment destacat de l’article, es deia: “En la majoria de casos la preposició a és necessària i en prescindim per ultracorrecció”, volent indicar que caldria haver escrit: “Si no es renta a ell mateix ni renta els seus vestits...”.
Doncs bé, com que l’esmentada construcció, de fet, era treta de l’anomenada Bíblia Catalana Interconfessional, en la correcció de la qual va intervenir el qui signa, tinc interès a precisar que, tot i coincidir amb la doctrina gramatical que Pla Nualart explica, en aquella frase bíblica l’absència de la preposició a no era deguda a ultracorrecció sinó que -malgrat canviar un xic el sentit del passatge original- es justificava per raons estilístiques; concretament, perquè sense la preposició el verset resultava més lleuger, més eufònic, veient-s’hi simplement la seqüència de dues accions expressades amb prou claredat i, per tant, sense que en patís la comprensió per part del lector.
JOSEP RUAIX I VINYET
MOIÀ (MOIANÈS)
Jutges que s’equivoquen
Un ciutadà responsable de Tarragona, Lluís Pastrana, ha denunciat, primer en privat i després públicament, un grup de mossos d’esquadra per abusos racistes comesos a una persona desarmada. Els caps policials, en comptes d’agrair la preocupació ciutadana per una policia digna, han denunciat Lluís Pastrana a una jutge, que, en comptes d’exigir als comandaments policials la investigació i el corresponent correctiu pels presumptes abusos, crida a declarar el ciutadà responsable per injúries a la policia. Sembla el món al revés.
Estem molt sensibilitzats amb aquest tema. Fa poc les televisions emetien contínuament la freda mort als Estats Units d’una persona negra a mans d’un policia mentre els seus companys el miraven tranquil·lament. Vam veure més abusos, allà i en altres llocs. Els policies que abusen ho fan amb un sentiment d’impunitat total i fan falta molts còmplices perquè un policia es converteixi en abusador.
Jo no vull ser còmplice amb el meu silenci. Amb els meus impostos es paga a jutges i policies i per això estic obligat a denunciar també els abusos policials.
M’agradaria viure en una Catalunya en què pogués sentir-me orgullós dels jutges i de la policia. De moment són sentiments molt diferents dels que m’inspiren, però segueixo treballant perquè la nostra democràcia pugui ser exemplar.
PEPE BEUNZA
CALDES DE MONTBUI
L’ampliació del Prat
Igual que el dèficit d’infraestructures és un problema, l’excés o la sobredimensió d’infraestructures també ho és.
Més enllà de les objeccions mediambientals que aconsellen la no ampliació de l’aeroport del Prat, també hi ha elements d’una altra índole que desaconsellen l’ampliació. Demogràficament parlant, tot indica que Barcelona i el seu hinterland no incrementen població tal com estava previst, en part degut a la pandèmia. Les previsions de futur apunten a un fort increment del transport en ferrocarril per a trajectes de durada curta i mitjana en detriment del transport aeri. El teletreball, que ha vingut per quedar-se, està fent innecessaris molts viatges de negocis. El progressiu encariment del transport aeri derivat de les emissions de CO i la conscienciació ambiental de la ciutadania tindrà necessàriament un impacte gens menyspreable en el nombre de desplaçaments.
Entenc, doncs, que si bé és cert que tenir un aeroport de primera categoria és necessari, cal tenir tots els elements del debat en consideració.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
