En memòria de la Nabody
El 1995 van morir 37 persones en un mercat de Sarajevo, entre elles una criatura de quatre anys que en la seva curta vida només havia conegut la guerra. El 2015 van morir l’Alan Kurdi, un nen sirià de 3 anys, al costat del seu germà de cinc, la seva mare i tres nens més. Fa una setmana va morir la Nabody, una nena de 2 anys que havia arribat en pastera i el cos de la qual ara jeu en algun tanatori de Las Palmas, davant de les costes on es va ofegar quan fugia amb la seva família de la misèria i la violència. En la seva curta vida no va conèixer la pau, sinó només els horrors d’una guerra invisible aquí a Europa i, en el millor dels casos, la indiferència de les autoritats dels països que va creuar durant el seu pelegrinatge. No ha estat, ni serà, l’última víctima innocent d’una cosa que ella no arribava a comprendre: l’aclaparadora lògica de la guerra. La guerra, per tant la mort, per a ella era la vida, el dia a dia, ja que no havia conegut altra cosa, excepte la constant fugida en penoses condicions. ¿Com imaginaria la pau la seva ment de dos anys si mai l’havia respirat? Tota una vida -encara que breu, això sí- de guerra i èxode! ¿Servirà per a alguna cosa la seva mort? Quina opinió deuen tenir els seus esquinçats familiars de la comunitat internacional per no haver estat capaç de brindar refugi, d’actuar amb efectivitat? ¿Fins on necessitem que es destapi la barbàrie humana perquè d’una vegada per totes es regirin les nostres acomodades consciències?
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Ens calen bons líders
Donar un cop d’ull al panorama mundial pel que fa a les persones que es troben al capdavant de molts governs i estaments públics i privats no pot ser més trist i decebedor. Individus mediocres, incompetents, egoistes, egòlatres, tirans, cruels i un llarg etcètera dirigeixen els destins de milions d’éssers humans, que malviuen en condicions deplorables a causa de dictadures, guerres, fam, opressions... Tot un espectre desolador. El planeta té prou recursos perquè tothom visqui dignament. És per això que ens calen bons líders que vetllin pel benestar dels ciutadans. Persones honrades que treballin sense descans pel bé comú. No és pas tan difícil.
JORDI-XAVIER ROMERO
BARCELONA
Totes les dones
No tots els homes discriminen, ni menystenen la dona i ni de bon tros la maltracten ni n’abusen. Però sí que passa que totes les dones han experimentat situacions de por, de desigualtat i injustícia. I si hi ha algú que no ho creu, que recordi totes les dones que no van sobreviure, les que no van arribar mai a casa i no van tenir l’oportunitat d’acomiadar-se perquè el món masclista va ofegar la seva veu. I després vam oblidar-les. Però ara els donem veu. Sí, les dones s’han aixecat i han cridat. Lluiten per les que ja no hi són i per les que vindran. Criden pel dolor i la por de totes, i ara se’ns escolta més fort que mai, per tots els anys que ens han mantingut callades. Mentre hi hagi dones que estiguin sotmeses, cap dona serà lliure.
El moviment feminista està disposat a canviar la societat i la seva història. Fa anys que estem preparades, volem un món on la igualtat i el respecte estiguin a l’ordre del dia, on l’amor imperi al nostre cor i la dignitat humana es porti per bandera. Perquè no són tots els homes, però sí totes les dones. I és per això que hem de lluitar. Tots i cadascun de nosaltres.
ALBA HERNÁNDEZ PELÁEZ
CASTELLDEFELS
Solucions des de la política
A tots ens convé que la legislatura comenci amb bon peu a Catalunya. Els ciutadans estem molt cansats i empobrits en diferents sentits. Els polítics escollits al Parlament han dit diverses vegades que en són conscients. Necessitem que actuïn en conseqüència.
CARME SÁNCHEZ
SANTA COLOMA DE GRAMENET
