Ara és l’hora urgent de la gestió dels boscos. Amb subvenció al principi, si cal, però amb horitzó de rendibilitat social i econòmica a mitjà termini. És l’hora de portar ramats a netejar el sotabosc, d’explotar fusta per a la construcció sostenible. I si la fusta no és prou bona per a estructures, doncs que s’aprofiti per a taulers i derivats, com ja es fa en altres llocs. I de la creació de centrals de biomassa, font d’energia renovable. Tot això al costat de la conversió energètica més tècnica: eòlica i fotovoltaica. Posem-nos-hi, senyors consellers, ens hi juguem l’extinció!
JAUME FREIXA
BARCELONA
Transport públic gratuït
La gratuïtat del transport públic és populisme barat, demagògic i discriminatori. La gratuïtat, a part de provocar pràctiques de picaresca, farà que passi com a les autopistes: si ja anar assegut és impossible, ara anirem enllaunats. A més, creem males pràctiques i mal exemple. Si ja ara puja un munt de gent sense pagar, incívics i delinqüents, cada dia més, amb el tren gratuït això anirà a més. Al setembre encara hi haurà desenes de milers de turistes que, està clar, no pagaran tampoc: els subvencionem. En lloc de lluitar contra el frau, creixent, i invertir en serveis, fem una mesura populista per augmentar encara més el deute. I també es genera una discriminació geogràfica i territorial inadmissible. Mentre Rodalies serà gratuït, tota la gent que ha d’agafar autobusos, autocars, haurà de seguir pagant i molt en el cas d’algunes poblacions que no tenen altres mitjans de transport. A més, en bus el frau és molt més difícil, per la qual cosa pateixen una doble discriminació.
S’afavoreix clarament l’àrea metropolitana i les grans ciutats. Queden perjudicades les zones interiors, de muntanya, rurals, els pobles i tothom qui ha de dependre del bus i cotxe privat. Els turistes aniran gratis i gent del territori haurà de pagar. Inacceptable.
POL AMAT
BARCELONA
La península Ibèrica, ¿un desert?
Un mati més, escolto les notícies. Res de bo. Per què ho hem fet tan malament?
Abans del que ens pensem la península Ibèrica serà un desert.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Festivals que no se citen
Darrerament he anat llegint i escoltant diaris i televisions generalistes a fi d’esbrinar quins eren els espectacles que proposaven anar a veure els fascinants dies d’estiu. He trobat, per exemple, des del Primavera Sound, passant pel Vida Festival, el Rock Fest de Santa Coloma de Gramenet, el Canet Rock, seguint pel Festival Cruïlla a Barcelona, Festival Acústica de Figueres. I per no acabar citant els més d’una vintena que hi haurà, acabarem citant els coneguts, Festival de Porta Ferrada, el Festival del Castell de Peralada, i per finalitzar el nombrós i multicultural Grec, Festival de Barcelona.
El que no acabo d’entendre és per què no es publicita, no es parla, no s’ofereixen imatges (almenys d’alguns o els més importants, que n’hi ha) dels, només el mes juliol, 327 actes sardanistes, (32 aplecs, alguns amb tres cobles; 267 ballades; 19 concerts; 4 concursos) en els quals actuaran 47 cobles diferents, d’almenys 11 músics cada una, la majoria professionals, tot plegat repartit per 221 poblacions diferents de Catalunya i Catalunya Nord. Si no se’n parla, si no s’escriu perquè es llegeixi, si no es veu a premsa i televisió, no es coneix. I si repetidament no es coneix, no es valora, no s’estima i no es practica. No diguem que la sardana i la cobla no agrada, diguem que no agrada, en bona part, perquè no es coneix a través dels mitjans de comunicació.
FRANCESC SAGRERA RANDO
CASTELLAR DEL VALLÈS
