Les exagerades necessitats energètiques de la nostra societat moderna, i les insostenibles fonts de les quals principalment ens abastim per cobrir-les, esdevenen un problema majúscul en termes ecològics, econòmics i democràtics.
És evident que aquest infernal estiu, que lluny de gaudir estem sofrint a cop d’onades de calor i sequera, no és casual, sinó producte del nostre insostenible modus vivendi energètic, que escalfa el planeta i devasta a marxes forçades ecosistemes mil·lenaris, provocant fam, mort, destrucció i devastació.
Al meu entendre, descarbonitzar ràpidament el mix energètic i reduir el consum d’energia ja no és una opció sinó que esdevé una condició sine qua non per salvar un planeta agonitzant. Ben mirat, reduir per eventualment jubilar els combustibles fòssils té una altra conseqüència important i mediata, ja que principalment aquests negres combustibles que jo anomeno “de fum i de sang” alimenten règims autoritaris com la Rússia de Putin, que els utilitza per causar mort, dolor, destrucció i fam.
Malauradament, quan abusem del termòstat, de l’enllumenat o del vehicle privat, molts de nosaltres no ens n’adonem. Però el que realment estem fent és prémer el gallet de la nostra pròpia destrucció, perquè aquestes accions alimenten simultàniament els grans monstres del nostre temps: el canvi climàtic, els règims autoritaris i la inestabilitat econòmica.
Assolir un nivell d’estalvi, eficàcia i autosuficiència a nivell energètic mitjançant energies renovables de proximitat no sols és una necessitat sinó, al meu entendre, la més important de les prioritats a nivell nacional.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
Llengua i prosperitat
No s’entén aquest odi visceral que tenen per la llengua catalana. Parlar diverses llengües és una qüestió de cultura, és el canal bàsic de vertebració de les relacions individuals i el principal instrument per comunicar-nos.
Estudiar les llengües és un estadi de cultura i coneixement. No pas de lluites polítiques absurdes.
El valor d’un país, la seva capacitat de generar riquesa i benestar per als seus ciutadans, depèn de l’estoc de capital intel·lectual de la seva població.
El nivell de qualificació dels seus habitants determina la seva capacitat competitiva en relació amb altres països.
Deixeu que el cervell s’exerciti en l’aprenentatge de com més llengües millor, com en molts països europeus.
M. ROSA SERRA
SITGES
Ayuso, la deessa de la dreta
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha dit que “Madrid no se apaga ” en referència a –i en contra de– les mesures energètiques proposades pel govern espanyol.
Fa un temps ja es va posicionar en contra de les mesures dictades pel govern socialista destinades a controlar i disminuir els contagis per covid-19. I el govern espanyol va acabar claudicant.
I penso que ara el govern tornarà a claudicar davant d’aquesta nova bravata de la presidenta de Madrid. Novament se sent amb prou força per poder-se enfrontar al govern i sortir-ne triomfadora.
Com pot ser que la presidenta de la Comunitat de Madrid vagi per lliure, humiliï i menystingui tot un govern espanyol? Doncs perquè té més poder que el govern actual, ja que té el suport de tot l’ampli espectre de forces de la dreta més rància i casposa, còmodament instal·lada a la capital.
L’esperpèntica Isabel Díaz Ayuso tornarà a fer triomfadora la volta a la plaça del PSOE, no en dubteu!
LLORENÇ SERRA I PLANELLA
GIRONA
