Joan Verdaguer i Codina. Barcelona
Aquesta setmana l’ARA pulicava un article amb un titular que diu les coses pel seu nom: “Espanya, el país de l’OCDE on les empreses han contribuït més a la pujada de la inflació”. I és que la causa de la desmesurada pujada de preus està en l’ambició empresarial de fer beneficis a tot cost. La solució per limitar aquesta desaforada ambició empresarial és fer el mateix que fa Bèlgica. En aquell país, per llei, a 1 de gener els sous pugen el que ha pujat la inflació.
Llegir, un plaer
Eulàlia Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí
Per llegir es necessita temps, disposició, silenci. Els llibres estan a l’abast de tothom a les biblioteques públiques. Durant els anys més joves ajuda, i de testimonis en tenim tants que mai no els acabaríem, a la construcció de la pròpia personalitat, mentre que ja de més grans pot ajudar a l’alentiment de la sensació del pas del temps i, no cal dir-ho, a la continuació de l’aprenentatge que mai no es detura.
Llegir sempre comporta revisar, reflexionar, no dar res per definitiu. A la vegada, ens fa ser forts en la solitud, mentre gaudim més bé de la companyia i els pensaments d’altres persones, els autors, de tots els temps i amb tot de dades i temes nous o impensats per compartir.
Pactes
Albert Altés Segura. Llançà
Ara vivim temps de pactes polítics. M’impressiona veure que una força que ha guanyat no pugui governar. Moltes vegades depèn dels pactes dels perdedors. Crec que no és just. Vull dir que si la majoria simple guanya, hauria de tenir el privilegi de manar, si voleu els dos primers anys de la legislatura, i després ja es veurà si la seva política funciona o no. Les voluntats són les que són però la realitat és la que és. No trobo just que el guanyador no tingui el premi aconseguit. Què vol dir obtenir la majoria? Si acceptem aquest rol, al final la gent no anirà ni a votar, perquè si el seu vot és el guanyador i veu que no pot governar, finalment li haurem de donar la raó quan a les properes eleccions s’abstingui. Costa admetre la derrota, però per això vivim en un país democràtic que ens deixa tornar a escollir els millors cada cert temps i segons la feina que han fet. Els podrem tornar a escollir o no. Crec que és el moment de decidir que s’hauria de premiar el fet d’aconseguir una victòria ni que sigui per a la mínima.
Una barrera per a la inclusió
Jana Riera. Balaguer
Vull compartir la meva preocupació enfront de la manca d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i discapacitat visual al pavelló 1 d’Octubre de Balaguer. És frustrant veure com les dues entrades principals i l’accés a les grades només estan dissenyats amb escales i no disposen de cap adaptació per facilitar l’accés. Creen una barrera arquitectònica per a aquelles persones que necessiten assistència per a la seva mobilitat. Tenint present que és un pavelló que constantment duu a terme diverses activitats públiques, és essencial que els espais esportius siguin inclusius i accessibles per a tothom. Aquesta manca d’adaptació hi pot limitar la participació i l’estada de les persones amb discapacitat o diversitat funcional. Seria d’agrair començar a prendre mesures com la instal·lació de rampes d’accés a les entrades principals i l’addició de guies tàctils o altres senyals accessibles per a les persones amb discapacitat visual.
Aquestes adaptacions no tan sols afavoriran la inclusió de persones amb mobilitat reduïda, discapacitat visual o diversitat funcional, sinó que també promouran una societat més proporcional i respectuosa amb les diferències.
