L’apagada
Sobta sentir parlar els nostres polítics de normalitat o anormalitat. Normal o anormal respecte a què? Enmig d’un dilluns d’apagada elèctrica general arreu de l’Estat es pot dir que “s’està recuperant la normalitat” quan la majoria no teníem llum? A casa ens va venir la llum passades les 12 de la nit. I d’internet, cinc dies després encara no en teníem, ni en tindrem fins que un tècnic no vingui a canviar el router que s’ha fos.
Conduir aquell dilluns sense semàfors va ser temerari, però un munt de gent no hi vam tenir més remei, si volíem arribar a casa. I encara sort de poder dormir-hi. Molts no ho van poder fer perquè van quedar atrapats en tot tipus de situacions, des d’estacions de tren que van deixar de funcionar o, encara més terrible, dins d’ascensors.
Cal més sensibilitat a l’hora de tractar els ciutadans i més competència perquè no es repeteixi un fet com el de l’apagada general de dilluns. Mentrestant, la normalitat que tants polítics de qualsevol color prediquen la continuarem esperant, això sí, cada cop més previnguts i desconfiats.
Eulàlia Rodríguez Pitarque
Torroella de Montgrí
Decréixer
Debatem sobre les causes de l’apagada, sobre si tornarà a passar, sobre si ens ho mereixem, amb debats polítics i tècnics espuris. I obviem el més important: el nostre sistema de vida ens porta a això i, si a més electrifiquem el parc mòbil i les calderes, la propera serà pitjor. No es pot seguir creixent, s’ha de decréixer, però no com fan les elits esquerranes dels darrers temps amb Barcelona com a exemple, amb uns resultats nefastos –capitalisme verd elitista–, sinó d’una forma real. No ens hem de preguntar si l’aeroport s’ha d’ampliar, l’aeroport ha de disminuir. El turisme ha de decréixer, no una mica, sinó molt. Les fires han de reduir-se o eliminar-se, no ampliar-se. Els turistes i expats no poden viure a costa nostra. Això només ha estat un avís.
Pol Amat
Barcelona
Les Esglésies no catòliques al funeral del papa Francesc
En la retransmissió del funeral del papa Francesc, TV3 va destacar la presència de personalitats i autoritats de diversos governs i estats. No va dir ni una paraula dels representants eclesiàstics de diverses Esglésies i confessions. Hi era el màxim representant de l’Església Ortodoxa, el patriarca ecumènic Bartomeu; d’altra banda, molt amic del papa Francesc.
Però també tots els patriarcats ortodoxos hi eren representats: Sèrbia, Romania, Bulgària, Geòrgia... i també el patriarca de Moscou, en la persona del responsable de les relacions exteriors. També altres Esglésies no patriarcals: Xipre, Albània, Grècia. També jerarques de l’Església armènia, l’Església siríaca, l’Església assíria d’Orient, l’Església copta, l’etiòpica, la malankar, de l’Índia... Però també hi havia representants del món de la Reforma: la Comunió Anglicana, metodistes, luterans, valdesos, Aliança Baptista Mundial, el Consell Mundial d’Esglésies...
Tots aquests representants de les diverses Esglésies es trobaven agrupats just després dels cardenals i val a dir que es distingien força, la majoria portant hàbits negres, al costat de la vermellor dels cardenals. Però TV3 no els devia veure o potser ni sabia de què anava la cosa. Un acte plenament ecumènic, per la trobada de tants representants cristians de diverses Esglésies, que no va merèixer l’atenció de TV3. Oblit? O bé ignorància?
Pot passar el mateix amb l’entronització del nou Papa, encara que els representants de les Esglésies segurament seran menys nombrosos; però hi seran. Hi haurà esmena?
Sebastià Janeras
Vicepresident del Centre Ecumènic de Catalunya
