L’oci nocturn bloqueja l’accés d’emergències vitals
Com a ciutadans i professionals sanitaris volem denunciar una situació que posa en risc la seguretat dels pacients que necessiten atenció urgent a l’Hospital del Mar. La via principal d’accés, el carrer Ramon Trias Fargas, es veu “tallada” per seguretat privada i col·lapsada per llargues fileres de taxis i VTC estacionats o circulant a pas lent, especialment per la proximitat de locals d’oci nocturn.
En una urgència recent, a la una de la matinada, es van perdre quinze minuts només per recórrer aquest tram, superant així el temps màxim de trenta minuts establert per arribar i atendre una emergència vital.
La solució que es podria establir –allargar la ruta– és inacceptable, perquè afegeix encara més minuts a un rellotge que, en aquests casos, corre en detriment de la vida del pacient. No demanem el tancament de l’oci nocturn, sinó una regulació clara: que els taxis que recullen o deixen clients ho facin al final del carrer Marina, per evitar d’aquesta manera el col·lapse de la via d’accés a l’hospital, i que l’entrada de taxis i VTC per aquest carrer (Ramon Trias Fargas) estigui regulat.
Andrea Carpintero Sánchez
Infermeria Hospital del Mar
Després dels incendis
Els incendis que han assolat i estan assolant les nostres muntanyes, i la deficient gestió que les autoritats públiques estan fent d’aquesta catàstrofe humana i natural, amenacen amb debilitar la confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques.
Entre els veïns de les poblacions afectades pel foc comença a estendre’s la convicció que només el poble salva el poble. La manca de coordinació entre administracions, l’intercanvi d’acusacions i l’absència d’assumpció de responsabilitats desgraciadament estan multiplicant la legítima desconfiança de la ciutadania respecte a la classe política.
Aquesta onada d’incendis amenaça amb obrir una nova bretxa entre representants i representats, i penso que seria frívol culpar els qui ho han perdut tot de la fallida d’aquest pacte.
Tot i això, la manca de diligència de les autoritats no hauria d’alimentar eslògans ni causes populistes que, encara que neixen d’una dramàtica realitat contrastable, no ofereixen solucions reals. Les institucions democràtiques continuen sent el millor recurs amb què comptem per garantir, també, la seguretat dels nostres boscos i muntanyes. El descontentament ciutadà ha de servir per redoblar la nostra exigència i reclamar un exercici més lleial, responsable i diligent dels que ens representen, almenys jo ho entenc així.
Jesús Domingo Martínez
Girona
Coratge i tendresa
A la vida, en particular en la política, trobem a faltar més tendresa, cor ─inclòs el coratge─ i confiança. “Ser tendre i al mateix temps subversiu”, havia dit l’activista i política alemanya Petra Kelly, per a la qual era imprescindible una nova relació entre els éssers humans, però també amb els altres animals i les plantes, basada en la tendresa, la cooperació i la no-violència.
És obvi que en tota aquesta concepció hi ha un capteniment ètic, en la teoria i en la praxi, i un compromís ineludible amb el principi d’inviolabilitat de la vida.
Tanmateix, observem perplexos com aquestes qualitats no cotitzen gaire en el tauler de joc de la geopolítica mundial. La Unió Europea, per exemple, que es declara hereva dels valors humanístics i il·lustrats, és avui una entitat sense timó ni autoritat moral, els líders de la qual es caracteritzen per la mediocritat i una manca de coratge preocupants, a banda del silenci i la passivitat que demostren dia a dia davant dels crims i la crisi humanitària que pateix la població de Gaza i la d’altres llocs del planeta.
David Serrador Ballester
Vic
