Castells
Ara Castells 15/10/2023

Del perill de desaparició a viure el millor moment: 50 anys de la renaixença de la muixeranga

El món muixeranguer celebra els 50 anys amb una eclosió de colles i un gran estat de forma

2 min
Muixeranga d'Algemesí a la Festa Major de Vilafranca de 1978

Les muixerangues i els castells sempre han anat de bracet. Sense les primeres no haurien nascut els segons i les dinàmiques que han viscut en bona part han sigut paral·leles. Totes dues tradicions han passat per moments àlgids i altres de baixos. El moment més delicat de les muixerangues compleix ara 50 anys, en una commemoració que arriba en una època d’eclosió de colles i un gran estat de forma.

Semblava impossible que la Muixeranga d’Algemesí no participés en els actes de la Mare de Déu de la Salut del mes de setembre, però així va succeir per primer cop el 1973. Les desavinences econòmiques van provocar que la muixeranga no sortís en la vigília (vesprà) de la festivitat del setembre. Va ser aleshores quan un grup del poble sense experiència muixeranguera va prendre la iniciativa de fer una torre l'endemà mateix. Aquest fet es coneix com la renaixença de la muixeranga, en el qual la tradició va fer un tomb i va passar a ser una activitat voluntària sense recompenses econòmiques.

Els inicis d’aquest nou naixement van ser complicats. “Els primers assajos i els primers anys van ser molt precaris”, rememora Joan Beltran, de la Muixeranga d’Algemesí. Això els va dur, fins i tot, a votar si anaven o no a la festa major de Vilafranca del Penedès del 1978, davant del nivell que podien arribar a mostrar.

A les acaballes del segle XX, el 1997, la muixeranga també té una petita transformació quan a Algemesí neix una nova colla. Jordi Bertran, coautor del llibre que rememora la renaixença, exposa que “la creació de la Nova Muixeranga va provocar que hi hagi una rivalitat més accentuada perquè hi ha dues colles a la mateixa localitat i això fa que cada colla intenti fer la construcció més alta”.

Principals diferències entre muixerangues i castells
  • Construccions
    • Muixeranga: Diferent nombre de components per pis, que es despleguen
    • Castells: Hi ha el mateix nombre de components per pis, que es mantenen drets
  • Música
    • Muixeranga: S'executa amb el Cant de la Muixeranga
    • Castells: S'executa amb el toc de castells
  • Vestimenta
    • Muixeranga: Les tradicionals porten vestimenta ratllada de cap a peus i en altres noves hi ha varietats en la vestimenta
    • Castells: Totes les colles van amb pantaló blanc
  • Tradició
    • Muixeranga: tenen una forta relacio amb les processons religioses
    • Castells: activitat totalment laica
  • Especialització
    • Muixeranga: mantenen un caràcter  folklòric i tradicional
    • Castells: En les darreres dècades s'ha augmentat la dedicació i, especialment en les colles punteres, la rivalitat i competitivitat.

Patrimoni de la Unesco i boom de colles

El món casteller va viure el seu primer gran boom de colles a l’inici dels anys 90. En el cas de les muixerangues, el boom va arribar després que el 2011 la Unesco declarés les festes de la Mare de Déu de la Salut - i en conseqüència la Muixeranga d'Algemesí - com a la Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ara viuen el seu millor moment, amb més de 20 colles, que estan acompanyades per la Federació de Muixerangues. “Apareixen colles en llocs on no hi havia rastre de la tradició i, per tant, hi ha molta diversitat de criteris, molts punts de vista diferents, i llavors hi ha la necessitat de posar criteris en comú”, comenta el president de la Federació, Pau Pertegaz.

Aquest 28 d’octubre, 20 colles de muixeranga actuaran conjuntament a l’Alcúdia (Ribera Alta) en el primer aplec de la Federació. Serà l’actuació més nombrosa de la història de les colles muixerangueres.

stats