GinebraHi ha pel·lícules que arriben massa d’hora i no és fins passats trenta anys de la seva estrena que el públic les arriba a entendre com van ser concebudes. Aquest és el cas de Starship Troopers, del director neerlandès Paul Verhoeven, conegut per altres films de ciència-ficció com Robocop i Total Recall.
El llargmetratge, basat en el llibre homònim de l’escriptor Robert Heinlein, un dels màxims exponents de l’edat d’or de la ciència-ficció, ens presenta les cròniques d’un grup de soldats espacials en la seva missió de posar fi a la vida d’uns éssers gegants en forma d'insecte d’un planeta extraterrestre. Tot i que sembli una pel·lícula clàssica de marcians, no ho és. Personatges extremadament sexis lluint dentadures perfectes, i una trama absurda i uns diàlegs inversemblants van fer que el film inicialment es considerés bastant pobre i rebés crítiques injustificades.
El problema va ser que, en el moment de la seva estrena l’any 1993, li va mancar el context social apropiat. L’actual, per contra, sembla ser molt diferent. És ara que ens adonem que el llargmetratge és una sàtira i una crítica punyent contra el feixisme, el progrés tecnològic accelerat i la societat del consum, tan immaculada i a la vegada tan superficial, i on la ignorància suposa un avantatge.
Si vau riure i vau veure reflectida la nostra societat a No miris amunt, en aquest film identificareu també la tendència bel·licista i ultranacionalista del món actual. La trobareu a Filmin fins a finals de juliol. Si no, probablement la trobareu a la biblioteca del vostre barri.
