Comença el millor mes per cercar galàxies al cel d’estiu

GinebraLes nits estivals són les més curtes de l’any, però també les més agradables per gaudir de l’observació del cel nocturn. Sigui fruint de la brisa fresca des de la platja de Port de la Selva o de l’aire pur dels Pirineus, l’estiu és un moment ideal per endinsar-se en les profunditats de l’Univers.

D’entre els planetes visibles d’aquest mes, destaca Saturn. Després d’haver estat ocult durant gran part de la primera meitat de l’any, el gegant dels anells serà observable durant gairebé tota la nit. D’altra banda, també ho seran Venus, Júpiter i Urà durant la matinada i aniran millorant la seva posició a mesura que avanci el mes. Finalment, cap a l’oest, Mercuri i Mart es trobaran bastant baixos al cel després de la posta de sol.

Entre les constel·lacions d’aquest mes destaquen la del Cigne, l’Àliga i la Lira, que amb les seves respectives estrelles més brillants, Deneb, Altair i Vega, formen ben alt en el cel el conegut triangle d’estiu. A més, també tindrà lloc la pluja de meteors dels delta-Aquàrids, amb un pic de freqüència el dia 30 de juliol amb uns 25 meteors cada hora radiant des de la constel·lació d’Aquari.

El moment ideal per observar galàxies

Durant els mesos d’estiu, el cel nocturn s’encara cap al nucli interior de la Via Làctia, la nostra galàxia, i es poden observar els centenars de milions d’estrelles que poblen els seus braços espirals, i que giren al voltant del forat negre supermassiu i invisible del seu centre.

Els objectes que es poden identificar fàcilment al cel nocturn acostumen a ser estrelles o planetes brillants. No obstant això, el cosmos està ple d’altres cossos que potser passen desapercebuts, però que, si se sap com observar-los, poden obrir tota una nova finestra encara més espectacular a les profunditats de l’Univers.

Aquest és el cas, per exemple, dels objectes difosos. En aquesta categoria trobem les galàxies, les nebuloses planetàries així com els cúmuls d’estrelles. Tots aquests objectes tenen en comú que, vistos des de la Terra, apareixen com cossos amb una estructura menys definida que les estrelles individuals i els planetes.

La seva observació requereix normalment l’ús d’uns prismàtics o d’un telescopi. Aquests instruments recullen una quantitat de llum provinent d’aquests objectes més gran que els nostres ulls i permeten una millor identificació i definició. La llista completa dels 110 objectes difosos més famosos es coneix com el catàleg Messier, en honor de l’astrònom francès Charles Messier, que el 1774 va publicar el Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que recollia 45 d’aquests objectes. El catàleg Messier es pot consultar en qualsevol pàgina web dedicada a l’astronomia observacional. Un repte per als més agosarats consisteix en trobar el nombre més gran d’aquests objectes en una mateixa nit.

Un objecte que forma part d’aquest catàleg i que amb una mica de paciència i un cel ben fosc podem trobar al cel de l’estiu és la galàxia Andròmeda, o M31 segons el catàleg Messier. Aquesta galàxia és veïna de la Via Làctia i conté uns 100.000 milions d’estrelles. Tot i que és difícilment visible a ull nu, amb uns prismàtics es pot revelar com una taca tènue al cel amb una extensió superior a la de la Lluna. Caldrà, però, deixar que els ulls s’adaptin a la foscor de la nit durant com a mínim un quart d’hora. Per poder localitzar-la cal observar la regió entre la constel·lació de Cassiopea, fàcilment identificable gràcies a la seva forma de W, i la d’Andròmeda. Una cerca àmplia d’una espècie de núvol en aquesta regió ens hauria de servir per trobar la galàxia. Aquests tipus d’objectes són els preferits dels aficionats a l’astrofotografia, ja que donen lloc a espectaculars instantànies.

Calendari

• 3 de juliol: la Terra es trobarà a l’afeli, el punt més llunyà respecte al Sol de la seva òrbita.
• 4 de juliol: Mercuri assolirà la màxima elongació en la seva posició respecte al Sol i serà un moment propici per observar-lo. Conjunció de Venus i Urà.
• 5 de juliol: la Lluna es trobarà a l’apogeu, el seu punt més llunyà respecte a la Terra. Es podrà veure lleugerament més petita del que és habitual.
• 10 de juliol: la Lluna es trobarà a l’afeli, el punt més llunyà respecte al Sol de la seva òrbita.
• 14 de juliol: Mercuri es trobarà a l’afeli, el punt més llunyà de la seva òrbita respecte al Sol.
• 16 de juliol: conjunció de la Lluna i Saturn. Els dos astres es trobaran molt a prop l’un de l’altre i la Lluna estarà al 70% de la seva il·luminació total.
• 20 de juliol: la Lluna es trobarà al perigeu, el seu punt més proper a la Terra, i es podrà veure lleugerament més grossa. A més, es trobarà molt a prop de la constel·lació de les Plèiades just abans de la sortida del sol.
• 21 de juliol: conjunció de la Lluna i Venus, separats per només 7 graus.
• 23 de juliol: conjunció de la Lluna i Júpiter amb una separació de 5 graus.
• 25 de juliol: conjunció de la Lluna i Mercuri. La Lluna es trobarà al periheli, el punt més proper al Sol.
• 28 de juliol: conjunció de la Lluna i Mart. Màxim apropament de Mercuri a la Terra.
• Nit del 30 al 31 de juliol: màxim dels delta-Aquàrids, amb una freqüència de fins a 25 meteors cada hora.