Biologia

El nas del gos pot predir quants anys viurà

Al Regne Unit els gossos petits amb un nas prominent viuen més que els canins grans amb la cara plana, segons un nou estudi

Emily Anthes (The New York Times)
3 min
1608622185

Tots els gossos van al cel. Però un buldog hi podria anar anys abans que un border terrier, segons un nou estudi publicat a la revista Sicentific Reports en el qual van participar gairebé 600.000 gossos britànics de més de 150 races. Els investigadors van descobrir que les races grans i les de cara plana tenien una esperança de vida més curta que els gossos petits i morro allargat. Així mateix, les femelles també vivien una mica més que els mascles.

Ara bé, els investigadors assenyalen que hi ha excepcions en aquestes tendències generals i que els resultats podrien no aplicar-se als gossos de fora de la Gran Bretanya, en què les pràctiques de cria –i les reserves genètiques– poden ser diferents. Caldrà continuar investigant per determinar per què algunes races viuen menys que unes altres. En aquest sentit, algunes races estan genèticament predisposades a patir greus problemes de salut, però les diferències de comportament, estil de vida, dieta, entorn o altres factors relacionats amb la raça també podrien contribuir a escurçar la vida d'alguns gossos, segons els experts.

  • Lancashire Heeler - 15.4
  • Tibetan Spaniel - 15.2
  • Shiba Inu - 14.6
  • Border Terrier - 14.2
  • Gos salsitxa miniatura - 14
  • Chiuaua - 11.8
  • Llebrer anglès - 11.5
  • Pastor alemany - 11.3
  • Boxer - 11.3
  • Whippet - 11.3
  • Rottweiler - 10.6
  • Bullmastiff - 10.2
  • Buldog francès - 9.8
  • Buldog - 9.8
  • Gos pastor caucàsic - 5.4

"Ara que hem identificat el risc de mort prematura en aquestes poblacions, podem començar a investigar a què es deu", afirma Kirsten McMillan, autora del nou estudi i gestora de dades de Dogs Trust, una organització britànica dedicada al benestar caní que va dirigir la recerca. "Això ens brinda l'oportunitat de millorar la vida dels nostres gossos". L'estudi parteix d'una base de dades de 584.734 gossos britànics, que els investigadors van reunir a partir de registres de races, companyies d'assegurances de mascotes, empreses veterinàries i altres fonts. Ara bé, els científics van reconèixer que aquests tipus de registres, que poden ser propensos a diversos biaixos, no són necessàriament representatius de la població canina general de la Gran Bretanya.

No obstant això, la doctora Audrey Ruple, epidemiòloga veterinària de Virgínia Tech que no va participar en el nou estudi, va assenyalar que l'ús per part dels investigadors de tantes fonts de dades diferents era un dels punts forts de l'estudi. "Crec que és un enfocament fantàstic", va afirmar. La majoria dels gossos eren de raça pura i representaven una de 155 races; la resta es van combinar en una única categoria de races creuades. Els investigadors van classificar la grandària corporal de cada raça en petita, mitjana o gran i la forma del seu cap en plana, mitjanament proporcionada o allargada. Segons va assenyalar McMillan, la mitjana de vida de tots els gossos era de 12,5 anys, però la mitjana variava "espectacularment" d'una raça a l'altra. Els Lancashire heelers, una raça de gossos pastors petits, eren Matusalems canins i vivien una mitjana de 15,4 anys. En canvi, els pastors caucàsics, molt més grans, només vivien una mitjana de 5,4 anys.

Un gos de la raça border collie.

En conjunt, les races petites vivien una mitjana de 12,7 anys, davant dels 11,9 anys de les races grans. Això coincideix amb estudis anteriors sobre gossos i altres mamífers, segons els quals, dins d'una mateixa espècie, els individus més petits tendeixen a viure més que els grans. Les races de cara plana, també anomenades braquicèfales, vivien una mitjana d'11,2 anys, mentre que les de cara mitjana i llarga tenien una esperança de vida mitjana de 12,8 i 12,1 anys. Algunes races de cara plana, com el buldog francès, s'han fet molt populars, però els experts han advertit que els seus musells extremadament curts poden provocar problemes respiratoris, insolació i altres problemes de salut.

Els investigadors van descobrir que alguns dels trets associats a una esperança de vida més curta semblaven agreujar-se mútuament. En conjunt, les races petites de musell llarg, com els gossos salsitxa miniatura i els whippets, vivien una mitjana de 13,3 anys, aproximadament dos anys i mig més que les races grans de musell curt, com els bòxers i els bullmastiffs, que en conjunt tenien una esperança de vida mitjana de 10,7 anys.

El Lancashire heeler lidera la llista, amb una mitjana de 15,4 anys.

La història evolutiva també influeix, ja que les races estretament emparentades tenien esperances de vides més similars. Els investigadors també van descobrir que els gossos de raça pura, com a grup, tenien una esperança de vida mitjana de 12,7 anys, enfront dels 12,0 anys dels gossos creuats. Aquest avantatge de supervivència dels gossos de raça pura contradiu algunes recerques anteriors i podria deure's al fet que tots els gossos creuats, independentment de la seva grandària o mescla de races, es van combinar en una sola categoria, segons els científics. Amb tot, la doctora Ruple es va mostrar satisfeta de veure uns resultats que qüestionen la creença generalitzada que els gossos mestissos són sempre més sans que els de raça pura. "Crec que la qüestió és més complexa", afirma. "Hi ha gossos de races pures que solen ser bastant sans".

Copyright: The New York Times
stats