Pomes que no s'oxiden i tomàquets més nutritius: la nova onada de transgènics

BarcelonaL’any 1975, després d’una conferència sobre ADN recombinant a Asilomar, Califòrnia, va entrar en vigor una moratòria –autoimposada i àmpliament acceptada pels experts– per donar temps a avaluar els riscos de la nova tecnologia, que permetia per primera vegada barrejar el material genètic d’espècies diferents i crear així organismes modificats, els anomenats transgènics. Les aplicacions potencials eren fabuloses, com també ho era la possibilitat de generar desastres inimaginables. Calia valorar bé les conseqüències d’usar el coneixement que s’havia adquirit i acordar unes regulacions mínimes que tothom estigués d’acord a seguir.

Actualment, quan es commemora el 50è aniversari d’aquell moment històric, els transgènics formen part de la nostra vida i les pitjors prediccions no s’han complert, en bona part perquè Asilomar va marcar el camí a seguir. Malgrat la mala reputació que tenen en alguns entorns, els organismes modificats genèticament o OMG han demostrat ser segurs per al consum i també per a l’entorn. Per això les lleixes dels supermercats de tot el món estan plenes de productes fets amb olis, sucres o derivats del blat de moro transgènics, sobretot presents en menjars processats. També nombroses fruites i verdures –com pomes i patates– són sovint transgèniques, i les vaques i les gallines solen alimentar-se a partir de cultius modificats.

Una nova onada d'OMG

La regulació és diferent a cada país per adaptar-se a la sensibilitat dels ciutadans. A Europa, un dels territoris més restrictius, hi ha normes que obliguen a etiquetar clarament els productes que tenen ingredients amb components modificats. Però, en canvi, aquesta exigència no existeix en la carn ni en els derivats d’animals que han estat alimentats amb transgènics. Els OMG, doncs, estan ben implantats arreu del món i formen part estable de la cadena alimentària, tot i l’oposició que generen en algunes persones.

El descobriment fa una dotzena d’anys de la tecnologia CRISPR-Cas9, que permet fer alteracions genètiques molt precises amb relativa senzillesa, ha obert la possibilitat de crear organismes modificats sense necessitat d’haver de recórrer a barrejar gens d’altres espècies, ja que permet reescriure el genoma in situ. Així, ara comença a arribar una nova onada d’OMG que no encaixen en la definició que en fa la llei i, per tant, en molts països no han de sotmetre’s a les mateixes normes. Al Japó, per exemple, ja tenen tomàquets amb nutrients extres o peixos als quals se’ls ha fet créixer més ràpidament. I als Estats Units es poden comprar pomes i bolets que no s’oxiden.

Les possibilitats que s’obren amb el CRISPR superen àmpliament tot el que s’ha pogut fer fins ara en el camp dels OMG. I no només pel que fa als aliments: recentment ha saltat la polèmica perquè s’ha prohibit que uns cavalls, modificats amb CRISPR per l’organització Kheiron Biotech, puguin competir en partits de polo. Es tracta d’uns animals que, per començar, són clons de Polo Pureza, una egua argentina guanyadora de diversos premis. A més, se’ls ha canviat la seqüència d’un gen, que permet una contracció muscular més ràpida. El resultat han sigut cinc cavalls, que ara tenen al voltant d’un any de vida, amb l’agilitat de l’original i una velocitat augmentada, ideals per als requisits del polo.

Com que no s’ha introduït cap seqüència forana, els clons tècnicament no es poden considerar transgènics, malgrat ser organismes modificats. Però l’Associació Argentina de Polo els ha vetat igualment de les competicions d’un esport que és molt popular al país argüint que és injust per als que es dediquen a produir cavalls d’elit fent servir les estratègies tradicionals de l’encreuament selectiu.

Habituals a les granges

Malgrat tot, els animals modificats amb CRISPR ja comencen a ser habituals a les granges, on es poden trobar des de vaques més resistents a la calor (útils per mantenir la productivitat en països amb condicions climàtiques extremes) fins a ovelles més musculades (per produir més carn), passant per porcs resistents a malalties o que no generen reaccions immunes (els òrgans dels quals es podrien usar en trasplantaments en humans).

L’oposició als transgènics, tot i que ja no té cap justificació científica després de mig segle d’estudiar-los, és en part comprensible si es consideren certes pràctiques monopolistes dels que en controlen les patents, així com el risc implícit que arrosseguen d’acabar amb la biodiversitat en algunes àrees de cultiu. Però aquesta prevenció també ha tingut víctimes col·laterals, com el famós arròs daurat, que conté un precursor de la vitamina A, i que es creu que podria evitar la ceguesa en parts del món on hi ha dèficits d’aquesta vitamina essencial per a la vista. Vint-i-cinc anys després de la seva creació, la resistència fervent de grups com Greenpeace ha evitat que aconsegueixi desplegar el seu potencial. Faltarà veure si els organismes modificats amb CRISPR seran igual de segurs, si generaran el mateix rebuig entre els activistes i quan es tardarà a resoldre el buit legal on es troben actualment.