Catalunya, a la cua d'Europa en hores de ciències a Secundària

El llançament del primer satèl·lit artificial per part de la Unió Soviètica el 4 d’octubre del 1957 va tenir un efecte positiu per a l’educació científica als Estats Units. La por provocada per l’èxit de la superpotència enemiga va dur a promoure i dotar de fons l’educació en ciències a tots els nivells. Fins i tot la teoria de l’evolució de Darwin, arraconada per pressions d’influents grups religiosos, va tornar a ocupar el seu lloc als instituts. Va ser el moment Sputnik.

A Catalunya vivim el procés invers: les ciències van patint retallades, no ja en la formació general, sinó en la dels possibles futurs científics. En un decret aprovat en plenes vacances de Nadal, la conselleria ha ajuntat les assignatures de física i química, d’una banda, i de biologia i geologia i ciències ambientals, de l’altra. Cadascuna de les assignatures condensades tindrà 4 hores lectives setmanals. Abans del decret, la suma de les assignatures separades donava 6 hores. Hi havia hagut temps –una mica– millors: fins al curs 2021-22 el total era de 8 hores.

Les raons adduïdes no són pedagògiques ni científiques. El departament afirma que s’ha hagut d’adaptar el currículum català a l’estatal, per evitar que hi hagués problemes d’homologació si un alumne anava a viure a un altre lloc. És a dir, el nivell d’autonomia és tal que ni tan sols podem elaborar un currículum propi, encara que sigui per un parell d’hores. La solució proposada: traslladar sabers bàsics a matèries optatives, que no tots els centres poden o volen oferir ni els alumnes han d’escollir.

Les queixes de docents i de societats científiques, col·legis professionals, universitats, famílies i personalitats del món científic no han aconseguit ni tan sols explicacions convincents. Catalunya té un nivell d’excel·lència, a escala mundial, en diversos camps: biologia, biomedicina, fotònica, supercomputació i química, entre altres. Investigadors catalans de nivell mundial treballen a l’estranger, alguns en llocs destacats. Però els futurs científics hauran tingut menys formació en aquests àmbits. La consellera de Recerca i Universitats no n’ha dit res. Sí que segueix anunciant programes de recerca, inversions i ajuts, benvinguts però encara insuficients. El president Illa ha dit que Catalunya opta a acollir investigadors que vulguin abandonar els Estats Units per les restriccions de l’actual administració. Almenys aquests hauran tingut, molt probablement, una formació més àmplia en els seus països d’origen. És clar que les universitats sempre poden fer els cada cop més nombrosos "cursos zero" per compensar aquestes mancances.

Parlem, repetim, del batxillerat científic, és a dir, de reduir les hores als que probablement volen fer carrera en ciències o tecnologia. La reducció no afecta les assignatures comunes, perquè quan hi ha zero hores és impossible retallar més. Les assignatures obligatòries per a tots els itineraris de batxillerat són llengua i literatura catalana i castellana, llengua estrangera, filosofia, història de la filosofia, història i educació física. Fins al curs 2022 hi va haver dues hores de ciències per al món contemporani, però algú va decidir que era innecessari. Resultat: qui no faci batxillerat científic no té cap obligació de cursar cap assignatura relacionada amb les ciències.

Fins i tot a quart d’ESO les ciències són optatives, i per això la majoria d’alumnes no treballen temes com l’evolució, com va explicar David Segarra en aquestes pàgines (“L’escola catalana s’ha oblidat de Darwin”, 6-12-2025). En l’ensenyament secundari obligatori Catalunya també destaca, però en els últims llocs. Entre els països europeus, ocupa la penúltima posició en percentatge d’hores de dedicació mínima a les ciències –excloses les matemàtiques–, amb un 8,8%, molt per sota de la mitjana de la UE (12%) i ja no diguem dels països capdavanters –Estònia supera el 21%–. I a nivell estatal es troba en un destacat últim lloc en el nombre d’hores mínimes obligatòries (12). Els següents en tenen 16 i a La Rioja són 20. Posats a homologar, per què no es fa també en això? Aquesta és la importància que han donat a l’ensenyament de la ciència no només l’actual govern, sinó també la majoria dels anteriors.

Tot això duu a una societat menys formada i, per tant, menys conscienciada i més vulnerable. De la mateixa manera que la manca d’explicacions històriques sobre el franquisme i altres etapes pot portar a banalitzar i fins i tot a lloar règims totalitaris, la manca d’educació científica facilita l’extensió de discursos populistes i negacionistes. Una societat amb pocs coneixements científics es pot creure qualsevol bajanada sobre les vacunes, es pot deixar convèncer pels que neguen o minimitzen el canvi climàtic, no es mourà perquè la recerca en biomedicina i altres àmbits tingui en compte l’ètica i l’impacte social i no comprendrà com les tecnologies informàtiques ataquen la seva privacitat. Per tant, això no afavorirà una ciència orientada cap al bé comú i el respecte a tots els sectors.

Potser arribarà el dia que el nivell haurà baixat prou per fer saltar les alarmes i viure un moment Sputnik a la catalana. De moment, sembla que ens trobem més aviat en un moment contra-Sputnik. I per a la nostra societat és un gran risc seguir deixant l’educació científica fora d’òrbita.